El president del Parlament andalús, Sr. Juan Pedro Durán proposa que el ple per a la investidura de la Sra. Susana Díaz com a presidenta d'Andalusia se celebri els dies 4 i 5 de març, dilluns i dimarts de la setmana vinent. Per tal que la Díaz pugui esdevenir presidenta hauria d'obtenir els vots d'una majoria qualificada a la votació del dia 4 o una majoria simple el dia 5. Si cap d'aquestes coses succeeix, s'hauran de tornar a convocar eleccions.
A dia d'avui la cosa continua tan complicada com després de les primeres declaracions de la mateixa nit electoral. En realitat ara ho encara és més. Perquè al menys aparentment ningú no s'ha acabat de moure ni un mil·límetre. I la jutgessa Ayala va empresonant alts càrrecs i va acabant la instrucció del sumari del cas ERE, una monumental xarxa de clientelisme i dilapidació de diner públic amparada o tolerada per la Junta de Andalucía.
Izquiera Unida ni tan sols s'ha sentat a parlar. Per ells, tot allò que faci flaire de socialista fa l'olor del traïdor i per tant la seva negativa està assegurada.
Els de Podemos han aconseguit dos coses molt interessants, la primera, que en Griñán plegui com a senador de designació al Parlament español i que Chaves (que se n'ha assabentat amb estupor tot llegint la premsa que no serà candidat al Parlament espanyol a les pròximes eleccions generals) estigui gaudint de la seva darrera legislatura com a parlamentari. En paral·lel han aconseguit que fins i tot la vella glòria anomenada Felipe Gonzàlez sortís "en defensa dels seus" i critiqués obertament (des de la jubilació i la carta blanca que confereix aquesta situació) les "concessions" que els socialistes han fet al partit de Pabro Iglesias (curiosa coincidència de nom amb el del fundador del PSOE).
El PP, tornarà a votar no-no. No s'abstindrà en segona volta perquè ni per defensar el status quo voldria reconèixer la gran derrota a les autonòmiques del març que els socialistes no han parat d'escampar, ni la humiliació que això els ha suposat. Abstenir-se i facilitar així l'elecció de la Díaz, seria condemnar-se a l'ostracisme i perdre una altre muntanya de vots a les municipals del 24 de maig. No tenen elecció.
I els Ciudadanos? Aquí hi ha la gran incògnita. Els Ciudadanos no han dit ni que si no que no, ni que blanc ni que negre, han estat d'una calculada ambigüitat per a mantener-se fins l'últim moment amb la possibilitat de fe el que més els convingui. I a fe que els seus dirigents estan avaluant hores d'ara tots els escenaris i totes les simulacions.
La meva aposta personal (ja saben que de tant en tant em mullo): Ciudadanos serà el facilitador de la investidura de Susana Díaz com a presidenta andalusa. Segurament al final pesarà la llosa mediàtica i pepera que -en veure'ls com a rivals directes- els acusa de ser els causants de la separació de la Terra única ("Pangea") en continents, ara fa uns 250 milions d'anys. L'Albert Rivera, per a desmostrar que ell no és de dretes sinó just, anti-corrupció, equànim i equidistant, com que li han tret el Griñán i el Chaves (aquest darrer en diferit) dirà als seus nois d'Andalusia que s'abstinguin en segona volta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada