Tres anys sense en Vicenç Burgell. In Memoriam

No em cansaré de recordar. I mentre aquest blog estigui viu i jo tingui forces per escriure, i per opinar, i per sentir-me jo mateix viu, encara que sigui amb una nota cada vegada més breu, no deixaré de recordar.

Recordar és també honorar els nostres familiars, és mantenir-los -una mica- vius, és fer que la memòria ens permeti reviure aquelles persones, aquells moments, aquells fets que configuren la nostra herìencia, el nostre passat i el nostre present, i que com a resultat, ens fan allò que som. L'any passat, encara amb la flama molt viva, escrivia, en aquest mateix espai, això:

"Ja han passat dos anys des de la teva mort. Ens vas deixar el 25 d'abril de 2012, el dia de Sant Marc. I ahir, per tots els que t'estimem, va ser un dia especialment trist. 

Continuo pensant molt en tu, i enyorant-te encara més. Cada dia. El dol ha passat i queda el record, però la teva absència és un buit que costa molt d'omplir. De fet, no és omplible de cap de les maneres."

Doncs en aquest sentit és com si no hagués passat el temps. Les teves aqüarel·les, els teus punts de llibre, el teu esperit, el teu sentit de l'ètica i l'estètica (aquella estètica que jo tantes vegades denigrava...),  són tan presents en mi com el dia 24 d'abril de 2012 en que amb una serenor que potser no tornaré a veure en tota la meva vida, et va acomiadar de nosaltres, de tots els teus familiars i els teus millors amics (els Alberts, la Maria, en Joan,...), aquella tarde xafogosa i trista, abans que no t'apliquessin la sedació terminal que van demanar conscientment i voluntària.


Saps papa? La vida continua, sí, i malgrat tot hem hagut de refer les nostres vides i hem incorporat un nou membre a la familia, sí, una gosseta, una Golden retriever a la que vam posar Ona pensant en tu, de tant que t'agradava el mar, i que acaba de fer tres anys aquest abril, els mateixos que fa que tu ens faltes. La vam comprar per que fés companyia a la mama, a la Dolors, que és la persona que més et troba a faltar. I ara ens l'estimem tots plegats com si sempre hi hagués sigut. No pateixis que a la Dolors no li falten roses ni companyia i tots plegats vetllem  perquè estigui bé.


Vull creure per què sé que des d'allà un siguis i el que siguis: essència, energia, gas noble..., ens tens amb tu com nosaltres et tenim entre nosaltres.


Un Sant Jordi més, les roses i els llibres estaran impregnats de la teva presència.