La caiguda dels gegants

Avui "El País" publica un altre extraordinari episodi d'enriquiment il·lícit. Segurament legal, però del tot i·lítit. Hi dic legal perquè en aquest "país de les meravelles" que és Espanya no és delicte, ni tan sols incompatible, que representants del poble, diputats al Congrés, el lloc d'on emana el poder del popular, cobrin d'empreses -curiosament la majoria de les quals són adjudicatàries d'obra pública licitada per l'Administració de l'Estat- per suposats "assessoraments" i al mateix temps cobrin per la seva condició de diputats i disposin (o puguin disposar), en la seva condició com a tals, d'informació privilegiada.

Així hem sabut que el flamant don Federico Trillo, membre honorífic dels "Legionarios de Cristo", ex-ministre de defensa (aquell que va dirigir l'operació de conquesta de l'illa de Perejil després que el també flament Aznar li atzivés: "Federico, vuelve con la victoria", que també és el mateix que passant revista a unes tropes de Costa Rica va pronunciar un discurs d'aquests de collonada que es fan entre militars i va acabar dient "Viva Honduras"), ara feliçment recol·locat com a Ambaixador d'Espanya a Londres, va cobrar 354.560 Euros en tres anys per assessorament a l'empresa Grupo Collosa, constructora, com no podia ser d'una altra manera i beneficiària -síiiiiiiiiiiiiii- de l'adjudicació de parcs eòlics a Castilla y León.

Ep! I això ho diu l'AEAT del Montoro i del Sr. Santiago Meléndez, director de l'Agència (aquell que va dir al Congrés que les dades del gran Rato Figaredo són: "la repera patatera"). I va més enllà, ja que Hisenda explica que no se li han aportat justificacions documentals de les assessories, però és clar, el sr. Trillo, un gran superdotat com és sabut de tothom, assessorava "verbalment" al Consell d'Administració. Fantàstic. Ni vergonya tenen.

Un altre crack, l'ínclit Vicente Martínez-Pujalte, també assessorava, aquest però només un any i per un simbòlic valor de 75.000 Euros. I també assessorava Collosa, és clar, que no en debia tenir prou amb un sol assessor.

Però vet aquí que els nous aires que bufen per la Penísula estan trobant en l'autonomia de l'AEAT un aliat extraordinari. No sé ben bé com estan volant els ganivets en el sí del PP ni com acabarà tot això, tot i que pinta molt malament i que el descalabrament a les municipals del 24 de maig serà d'escàndol.

De fet, en un extraordinari i premonitori "lapsus calami" la mateixa De Cospedal, en un míting de campanya electoral a Guadalajara va canviar la paraula "sacar" per la de "saquear" (l'insconscient la va traïr) i va proferir la següent perla (a tenor literal): "Hemos trabajado mucho para saquear a nuestro país adelante".

La caiguda dels gegants s'està esdevenint a marxes forçades. L'Albert Ribera i en Pablo Iglesias es freguen les mans.