La notícia que s'ha fet pública aquest migdia de l'assassinat d'un professor d'un institut de Barcelona per part d'un alumne de 13 anys és una de les més colpidores que segurament hem sentit en els darrers anys. Esgarrifós i incomprensible.
Podem fins i tot arribar a assimilar (no entendre, però sí assimilar) que un aspirant a pilot d'avió tingui tendències suïcides i en el seu deliri acabi arrossegant altres 149 persones. Podríem arribar també a assilimar (tampoc entendre) que uns fanàtics islamistes posseïts per la bogeria puguin cometre brutals atemptats, a Paris, a Tunisia, a Sanah.
Fins i tot, en un país on les armes són legals com als Estats Units, podem entendre que de tant en tant hi hagi assessinats massius a escoles i universitats. És lluny d'aquí. És un altre continent. És un país de "cowboys".
Però que un nen barceloní de 13 anys, l'edat del meu fill petit, pugui prendre una ballesta al costat de casa (que la pogués tenir i la sabés utilitzar ja em sembla una cosa del tot inversemblant i incomprensible) i assassinar a sang freda un professor subtitut de ciències socials s'escapa de totes totes de la meva capacitat de comprensió. No, no ho puc entendre.
Però aquesta barbàrie en la que estem immersos i que ens fa veure gairebé amb indiferència la constant mort d'immigrants que surten de Líbia presos per la fam i la desesperació per enfonsar-se al davant de les costes de Sicilia, ens perment al menys assimilar que alguna cosa estem fent, entre tots, molt malament.
El dissabte passat el meu fill petit, al joc de la PS4 "Grand Theft Auto" estava connectat en línea amb un seu amic que era a casa seva i entre tots dos,amb l'auricular a l'orella i les mans al joystick, estaven perpretrant un atracament a un banc a la ciutat fictícia de "Los Santos" (en realitat es tracta de Los Ángeles). Per fer-ho, i amb un realisme esfereïdor van haver de matar diversos policies i vianants que se'ls van creuar. No anem bé.
Està clar que el fet d'aquest nen que avui ha comès un assassinat és una excepció i que segurament s'enmarca en una casuística molt particular que la premsa anirà revelant els propers dies. No ens cal ara criminalitzar pares i sistema per un fet puntual que segurament és del tot aïllat, però el que ha passat avui es tracta d'un símptoma de que alguna cosa estem fent, col·lectivament, molt, molt malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada