dilluns, 27 d’abril del 2015

José Rosiñol: Societat (in)Civil Catalana

Llegeixo en prensa (contrastat en diversos mitjans, d'ideologies diverses i fins i tot contraposades), que un tal José Rosiñol (curiosa castellanització d'un cognom pressumptament català), membre de la -no nacionalista- Societat Civil Catalana, aquesta institució que aconsegueix reunir 200 persones en una contra manifestació l'Onze de Setembre de 2014 a la plaça de braus de Tarragona, ha comparat Òmnium Cultural amb les tropes franquistes. Genial i d'una agudesa intelectual extraordinària.

No sé res del personatge, i francament, amb la seva carta de presentació d'aquest acte que van fer la diada de Sant Jordi, en tinc més aviat prou per entendre la natura de l'individu, però faig un Google per saber-ne més.

L'home té un blog que porta per nom: "Diario de un no nacionalista". I a la seva presentació, s'autodefineix: "Me gusta ser incómodo, me gusta no conformarme con lo establecido, un inconformista convertido –gracias al nacionalismo cultural-en un resistente". Que tòpic i pobre. Doncs aquest simpàtic personatge no nacionalista va proferir una de les majors bajanades que li he sentit a dir a ningú en parlar de nacionalisme. Ni l'extrema dreta diu una bestiesa tan grossa com la que va proferir aquest individu.

Va dir, a tenor literal,  que la ANC entraria a la Meridiana (arran dels actes que están preparant per l'11/09/2015) de forma semblant en com van entrar les tropes franquistes a Barcelona el febrer de 1939 a Barcelona, per la Diagonal.

Ja sé que no caldria ni tan sols escriure una línia per a escriure d'una tal vomitera mental, però és que aquestes barbaritats, que retraten qui les diu, no s'haurien de poder dir impunement en un estat de dret.

És a dir, aquest senyor no està d'acord amb com pensen els independentistas. D'acord. Aquest senyor té tot el dret del món a defensar l'unionisme (i amb tots els respectes i demanant-li prèvies disculpes, si això no és nacionalisme espanyol -ell que es defineix com a no nacionalista- que baixi Déu i ho vegi), però al que no té dret és a jugar amb les misèries de la història i a humiliar moltes persones que van patir el règim del dictador durant la guerra civil i la repressió posterior a la guerra.

Al segle XXI, comparar l'entrada de tropes nacionalistes espanyoles per la Diagonal per la força de les armes amb un acte organitzat per una institució democràtica i despolititzada com Òmnium Cultural em sembla tan mesquí, poc democràtic i de tan poca classe, que estic segur que més d'un dels que pensen com ell s'haurà queixat o al menys ho haurà lamentat.

Per sort,  la mateixa societat, d'esquerres, de dretes, nacionalista espanyola o nacionalista catalana, impedeix que descerebrats com aquest vagin gaire lluny.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada