Demà tenim un motiu del que sentir-nos orgullosos, com a Catalans, com a ciutadans del Món. Demà és el dia de la civilitat i la cultura, i això malhauradament és motiu de notícia perquè fets com aquests, per dissort, no s'emmarquen dintre de la normalitat, sino que precisament són mediàtics perquè trenquen rutines de monotonia, mercantilisme, desesperança, tristor.
Pensar que tots els mitjans de comunicació catalans organitzem programes en unitats mòbils al carrer, a prop de la festa, ja dóna molt a pensar.
Avui em comentaven a Barcelona, que el dia de Sant Jordi és aquell en que moltes persones que treballen en un despatx, tot de cop, a mig matí o al migdia, "desapareixen" de l'oficina tot dient: "surto un moment a fer un encàrrec i ara torno". I acaben no tornant, és clar. Se'n va a celebrar la diada de Sant Jordi. Jo ho vaig fer un munt de vegades quan treballava a Barcelona.
Continuo pensant que sembla inversemblant que un dia com el 25 d'abril no sigui festiu oficial i que malgrat això els carrers i les places dels pobles de Catalunya estiguin plens com si fós un dia festiu. No pot ser que a llocs com a Zaragoza sigui festiu oficial i que a Catalunya ens les haguem d'empescar amb mitges veritats mitges mentides per a poder gaudir de la festa de la cultura i de l'amor per excel·lència.
Avui un dels meus dos fills estava prepararant una rosa de paper meravellosa per a una companya de classe. Xiulava mentre ho estava fent. Era la pura expressió de la felicitat! No podia haver tingut un millor final de dia.
Demà és un dia per a demanar-se festa, o escaquejar-se i recuperar-ho un dissabte qualsevol. Sant Jordi és un data assenyalada que fa que l'espècie Sapiens Sapiens es retrobi a si mateixa amb el millor de les seves essències.
Tan de bo cada dia fos Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada