Les eleccions al País Basc d'ahir em deixen unes quantes certeses i també alguns interrogants i moltes incògnites i dubtes en relació als paral·lelismes que es solen fer entre els nacionalismes basc i català, tot i que jo penso que no tenen gaire res a veure, més enllà de les simpaties i el respecte amb els que sempre s'ha mirat el País Basc des de la Catalunya més nacionalista i els -més aviat- receles amb els que des del País Basc s'ha mirat el nacionalisme català en general i el Procés del 2017 en particular.
Les eleccions al País Basc refrendren d'entrada un factor clar: Euskadi vota en clau nacionalista, siguin euskaldun o castellanoparlants, tant li fa, allà es vota en clau nacional basca, i això és un fet incontestable -amb només una excepció, quan les eleccions les va guanyar el PSOE el 1986-. Des de 1990 el PNB ha guanyat totes les eleccions sense excepció, i d'això en fa 34 anys! Qui pot parlar de veritat de desgast?
Els partits de disciplina purament espanyolista no han fet altra cosa que perdre les eleccions des de la restauració de l'estatut basc. En aquestes eleccions, no ha estat diferent. PSOE, PP i VOX sumen 20 diputats, és a dir, un 26% dels vots. Amb tots els matisos que es vulgui, els nacionalistes bascos, de dretes o d'esquerres, han tornat a guanyar les eleccions. Sumen 54 escons de 75 i això són paraules majors.
Ells van a la seva. Tenen el concert econòmic i el defensen amb poques paraules i molts fets. No hi ha una constant baralla de galls entre PNB i EH BILDU, van cadascú a defensar els seus programes, però sense buscar la destrucció de l'adversari. I molta practicitat.
De les qüestions relacionades amb la independència i ETA no se n'ha parlat pràcticament. De fet en l'única "relliscada" de Pello Otxandiano, el candidat de Bildu (enginyer de telecomunicacions de 40 anys amb un màster a Goteborg, Suècia) es va negar a considerar ETA com a grup terrorista, i aquestes declaracions, segur que han tingut un pes important en capgirar uns resultats en que les enquestes donaven BILDU com a gran guanyador de les eleccions. Després va demanar perdó si havia ferit sensibilitats, però ja era massa tard.
D'ETA se n'ha parlat a Madrid, on alguns (PP i VOX i així els ha anat) han volgut fer resucitar el terrorisme per interessos exclusivament electorals (quin fàstic, Déu meu, jugar així amb els sentiments de tanta gent...quina mena de gent sense ànima pot fer campanya invocant el fantasma d'ETA?).
La qüestió és que si BILDU fa una oposició responsable i constructiva, té molts números per esdevenir el guanyador de les properes eleccions basques i potser ja les europees del juny a Euskadi (si hi hagués circumscripció electoral).
Quantes diferències amb Catalunya on els dos grups independentistes estan més preocupats per la destrucció de l'altre (i del PSOE) que per a tenir i defensar un programa electoral amb cara i ulls i preparar-se per fer una obra de govern a favor de la ciutadania del país. De victimisme no es viu (el "cremem-ho tot és molt retòric i patriòtic, però a la pràctica no serveix per a res) com ho demostra el deteriorament i la decadència a tots nivells en el que ha caigut Catalunya des de fa anys, i jo no sé si sent independentista i prou (és a dir, sense tenir un programa econòmic amb prioritats molt clares) n'hi ha prou per a gestionar el país que tenim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada