Fa 35 anys, quan va advenir la democràcia, després de 40 anys de foscor i inquisició, aforar el poder polític tenia tot el sentit del món. El poder judicial era franquista i la temptació de voler perjudicar aquells joves que tenien ganes de transformar l'Estat es sospitava tan gran, que l'emergent democràcia va voler blindar-los.
Fins aquí res a dir. Ara bé, que quaranta anys després la cosa no només continüi igual sinó que s'hagi incrementat fins als 10.000 aforats (7.000 funcionaris de la justícia i 3.000 polítics) és un anacronisme injustificable i òbviament, cal posar-ho en qüestió i revisar-ho.
Ara bé, que la cosa aflori ara precisament arran de les protestes populars com a conseqüència del vergonyós "aforament exprés" de l'ex-rei borbó, em sembla de una precarietat democràtica alarmant. I que al cim les declaracions dels Populars es facin en el sí de l'"escola de calor" de la FAES, i que s'hi barregi la idea de l'elecció directa dels alcaldes amb la suposada rebaixa fiscal a partir del 2015 de la que hem de gaudir "tots els espanyols sense excepció", en paraules de Mariano I, el Breve, doncs home, m'esglaia. Ras i curt.
A l'ínclita Ibèria les coses es fan així, fruit de la improvisació i l'oportunisme electoral. Ara resultarà que no, que el PP està fent les coses fruit d'una immaculada planificació, però no, la realitat és que fins i tot els jutges estrictes acaben imputant a un ex-tresorer de 86 anys perquè ningú no surti a la foto. Pena, penita, pena.
Això dels aforats és a dia d'avui un anacronisme sense sentit. Per corroborar-ho només cal anar al nostre entorn més proper. Les Germànies: 0 aforats. Itàlia: 1 aforat, el President dela República. França: 1 aforat, el President de la República mentre ho és. Quan ho deixa de ser, encara que la seva dona canti cançons dolces a l'orella (per cert: que repetitiu i dolent és el darrer disc de la Bruni...), en Sarko ha passat 15 hores declarant sota arrest en qualitat d'imputat i potser l'acabaran detenint....Sense paraules. És la diferència entre les democràcies de baixa intensitat i les democràcies "democràtiques" i consolidades. Aquí no. Aquí tenim un documentat que exalta les meravelles de Primo de Rivera (José Antonio) en una conferència a la que hi concórre el ministre de la guerra (Pedro Morenés), i només rep aplaudiments (a sobre volen que siguem patriotes....).
I ara en Rajoy ho vol canviar tot, de pressa i corrent, com sol fer les coses. No al Parlament, sino en declaracions des d'una "escola d'estiu" que val tant intel·lectualment i políticament parlant com l'escola de futbol del meu fill petit (a la que, per cert, aquest estiu no he apuntat, no per dolenta sino per pitjor).
No m'acabo d'acostumar a tanta mediocritat, a tant clientelisme, a tanta mal fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada