Ahir a la tarda vaig sortir a passejar amb l'Ona i en Marc i em vaig trobar La Devesa en pre-estat de setge. Tanques per tot arreu (però d'aquelles que barren el pas fins a dos metres d'alçada). Impossible fer una passejada normal. Als voltants, tampoc s'hi pot aparcar, com així ho indiquen els senyals que l'Ajuntament ha col·locat des de fa dies.
I és que avui bé el Borbó, a fer el seu primer acte real a la Fundació Príncep de Girona. I deuen tenir molta por, perquè si no, no s'explica tot aquest desplegament (no és pas la primera ni la segona vegada que el rei Felip VI, fa una visita a Girona).
La mateixa por que ahir, en un atac d'indignitat injustificable, feia afirmar (textualment) a un personatge que exerceix de ministre de justicia (quina paradoxa!) anomenat Ruiz-Gallardón, que "l'aforament del rei és un acte de dignitat democrática". És esperpèntic que un servidor públic pugui fer afirmacions d'aquesta magnitud. Només es pot justificar pensant que Gallardón és un membre de l'antic règim, amb totes les de la llei.
La mateix por que abans d'ahir un altre servidor públic, Català per més inri, deu tenir quan afirma que una "hipotètica" Catalunya independent seria territori sense llei ni ordre on el terroristes internacionals, yijadistes, violadors de criatures, i bandes de crim organitzat en general, camparien pels seus aires, com si aquest territori fóra l'última frontera.
O la mateixa por que tenen a la comissiaria de la policia nacional a Sabadell, quan impedeixen que un adolescent de 16 anys es pugui fer el seu passaport perquè a sota la signatura hi ha "quatre barres".
O la por que té el "establishment" quan deté tres persones al centre de Madrit (ciutat), per fer ostentació de símbols republicans (una xapeta i dues banderetes) el dia de l'entronització del Borbó, perquè ja se sap, de portar una bandera republicana a un atac terrorista hi ha una frontera molt fina.
Sort però que encara hi ha algú, pertanyent a una tribu remota en vies d'extinció, que resisteix encara i sempre el poder, i aquest algú té nom i cognom: José Castro. Aquest jutge, al que des del poder s'acusa de tenir una fixació en contra de la família real espanyola, és un dels herois que anant contra-corrent avança cap a un cau ple de feres que no se sap ben bé com acabarà....Valor no li falta. La finalització de la instrucció dels casos Nóos i Aizoon, deixa clar com a mínim una cosa: una determinada etapa de la manera de fer "ibèrica" s'ha enterrat i no tornarà mai més, al menys amb la impunitat que hi havia instal·lada.
Tot i això el poder, representat per aquests servidors dels que manen a l'ombra, dels que volen que res no canvïi, no es quedarà quiet davant un atac en tota regla a uns dels "seus". Els propers capítols serán apassionants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada