Quan hom entra al web de "Libres e iguales" es trova amb una primer paràgraf al que a mi, que no estic adscrit a cap partit polític i que sóc força descregut, m'entren ganes de vomitar.
La cosa és tan kafkiana com el que es detalla a continuació i que constitueix la carta de presentació d'aquesta no nacionalista plataforma d'intel·lectuals:
"El secesionismo catalán pretende romper la convivencia entre los españoles y destruir su más valioso patrimonio: la condición de ciudadanos libres e iguales. El nacionalismo antepone la identidad a la ciudadanía, los derechos míticos de un territorio a los derechos fundamentales de las personas, el egoísmo a la solidaridad. Desprecia el pluralismo social y político, y cuando trata de establecer fronteras interiores arrincona como extranjeros en su propio país a un abrumador número de ciudadanos".
A mi, que gent tant sospitosa com Vargas Llosa, Albert Boadella o Félix de Azúa firmin aquest manifest només amb referma en la meva volutat de marxar d'un Estat que m'uneix amb persones d'aquesta baixa catadura moral, d'aquesta hipocresia intel·lectual, d'aquesta dialèctica mesiànica.
És a dir, ells es diuen -s'autoqualifiquen- de "no nacionalistes" però defensen el nacionalisme espanyol a "ultranza". Com poden dir -i quedar-se tan amples- que els catalans desprecien el pluralisme plural i polític? És possible tanta ignoràcia barrejada amb tanta mala fe? Només en el cas que el nacionalisme sigui exacerbat i irracional. I aquest és el cas, i aquest és el problema.
L'ultranacionalisme espanyol no entén que una Catalunya independent tindria Espanya com a millor aliat. En el fons el que no suporten són dues idees:
- El fet de trencar el paradigme colonial i radial de l'Espanya de la conquesta i del territori ocupat (recordem, la darrera ocupació va tenir lloc a principis de 1939, i encara dura).
- El fet que no entenen que una bona part de la població de Catalunya es rebeli contra la sacrosanta idea de la unitat indisoluble de la pàtria hispànica.
Si ho fan conscients del que fan (i de la seva incongruència), llavors es tracta d'un acte comprensible de "guerra bruta"; si contrariament no en són conscients, llavors l'afrenta és de jutgat de guàrdia i hem de fer el que calgui per sortir d'aquest Estat que ens maltracta i ens encotilla.
La lectura completa del manifest em provoca vergona aliena i em fa pensar que afortunadament són una minoria, perquè altrament, postul·laria per trencar la llei i sortir a votar la setmana vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada