El Mundial: una perspectiva blaugrana

La contraportada dels diumenges de l'Ara és la primera lectura que solc fer. D'una banda l'article d'en Toni Soler, fi analista de la situació política a Catalunya, segurament un dels periodistes més ben informats i amb major capacitat d'anàlisi del país. Al seu costat, la columna d'un dels més grans filòsofs que hi ha actualment a la Península Ibèrica, en Josep Ramoneda, col·laborador habitual del diari El País, i també de l'Ara.

Ramoneda és un home amb una profunda consciència social que acostuma a diseccionar aquesta societat que ens ha tocat viure des d'un punt de vista analític i crític, entenent com a tal l'anàlisi argumentada de les situacions que explica, desgranant causes i conseqüències. No baixa mai a l'arena de temes molt mundants, com ara el futbol.

Ahir va trencar la norma. L'afer ve a col·lació perquè em referma en alguns dels posts que he vingut fent en aquest blog i que ratifiquen que si les meves idees són estranyes, al menys venen compartides amb algú que està fora de tota sospita com a intel·lectual i com a periodista.

Vé a dir Ramoneda que el fitxatge de Luís Suárez entronca amb una línia en la que es conculquen de forma clara alguns dels principis bàsics que el Barça com a Institució vol intentar "vendre". La compra dels drets d'un jugador que ha costat més de 94 milions d'euros segons les darreres informacions (esdevenint per tant el fitxatge més car de la historia del Barça), que té uns comportaments racistes i violents, és totalment contrari a la doctrina en la que s'inspirava Guardiola i que forma part (al menys sobre el paper) dels valors que hauria de transmetre el Barça.

Afegeix Ramoneda que aquest no és més que un altre capítol d'una sèrie de comportaments erràtics i poc alineats amb l'esperit que han executat els directius als darrers temps: patrocini de Qatar (una dictadura on les dones no tenen cap mena de dret), fitxatge de Neymar (on s'ha volgut enganyar l'opinió pública fins el darrer moment), el referéndum sobre el nou estadi i la manera com s'ha gestionat, ... i l'últim capítol del fulminant comiat de l'utiller del club són fets que s'escapen d'una manera deontològicament correcta d'actuar.

A tot això cal afegir que com tothom sospitava, el tal Suárez no podrà ser presentat públicament fins a acabar amb la sanció de quatre mesos que li ha imposat la FIFA. Com deia un periodista de Catalunya Ràdio aquest migdia la presentació la farem amb abric.

I la cirera del pastís: Leo Messi ha demostrat en aquest Mundial -diguin el que diguin els seus admiradors i la premsa argentina- que el seu baix rendiment al Barça la darrera lliga no era perquè s'estés reservant per a res, era senzillament perquè alguna cosa de més calat està succeint. El diumenge en Messi caminava i es tocava la cuixa. No ha estat en aquest Mundial el jugador determinant de res. Ha fet un joc correcte, a tot estirar.


Això podria ser un preludi d'una altra temporada desastrosa que acabarà amb el jugador devaluat i venut amb minusvalua. Espero estar del tot equivocat, però davant situacions com aquestes el soci té dret a unes eleccions de forma inmediata.


La Junta però, com si sentís ploure: democràcia orgànica (O eròtica del poder, que ve a ser el mateix).