dijous, 24 de juliol del 2014

Palestina mon amour

La situació de guerra a la Franja de Gaza és certament preocupant sobre tot per la quantitat de víctimes innocents, la majoria civils que està provocant. Això suposa una situació del tot inaceptable i que hauria de ser objecte d'un tractament molt més prioritari per part de l'ONU, l'anomenada comunitat internacional o qui sigui que tingui dos dits de front i autoritat moral per a poder intervenir per a frenar una situació del tot irracional i que no portarà a enlloc. Especialment perquè no sembla que hi hagi una via de solución fàcil

En aquesta confrontació, a diferència d'algunes altres en les que hi ha "raons" objectives per a la utilització de la força en un o altre sentit, hi ha una confussió extraordinària i els que reben sempre són els més febles, és a dir, els civils.

La primera pregunta que em ve al cap és: "Com és possible que amb totes les fronteres de Gaza tancades a pany i forrellat puguin entrar els míssils que els de Hamas estan tirant cap a Israel?". Home, fa un temps es podia argumentar que hi havia els túnels que connectàven Egipte i la Franja, però des de l'arribada al poder de la Junta Militar que va derrocar els islamistes, la frontera ha esdevingut impermeable (suposadament...). Sembla també que la probabilitat d'arribada d'armament per mar o per la frontera amb Israel sigui gairebé impenetrable. Misteri! El que està clar és que els míssils d'una abast que permet arribar a l'aeroport de Ben Gurion a Tel Aviv no es poden amagar ni a la maleta ni sota la camisa. D'on treuen les armes els islamistes? Per què l'exèrcit hebreu no els acaba de desarmar del tot, tenen mitjans i tecnologia suficient com per a acabar amb la cúpula militar de Hamas? Com permet Al Fatà que Hamas utilitzi civils com a escuts humans i hospitals o escoles com a dipòsits d'armes? Massa preguntes i cap resposta convincent.

Potser és que tant a Hamas com a Israel els interessa el manteniment del Statu Quo, vaja, que una situació de crisi militar de tant en tant els referma en la seva posició. Òbviment aquest no són els únics "players" en aquesta complicada partida ja que els siris, els saudites, els iranians, els nord-americans, els qatarians i els egipcis, també hi juguen el seu paper.

Ni es pot demonitzar del tot els israelians (tot i que com he defensat més d'una vegada en aquest mateix blog que Israel és la part forta i que ha incomplert sistemàticament els acords internacionals que es remunten primer al 1917 i després a la declaración de l'ONU de partició de Palestina en dos estats el novembre de 1947) ni lamentar-se per Hamas com a part feble. Aquí no hi ha ni bons ni dolents, només víctimes: la població civil palestina. Una vergonya a la que el món suposadament civilitzat li gira l'esquena.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada