Torno d'una setmana de viatge a Suècia i em trobo el percal electoral en marxa (per cert, als llocs on he estat,Suècia i Dinamarca, ni un sol cartell electoral enlloc). Em crida l'atenció que després de tant de temps i en ple Segle XXI, el de la comunicació global i instantània, es continuïn utilitzant mitjans del Segle XIX. Si ja utilitzen el twitter, i el Facebook i tota mena de xarxes i blogs, per què han de continuar malbaratant paper?
El meu barri ha quedat envaït de banderoles dels diferents partits que es presenten a les eleccions del 25 de maig. Ho trobo tan absurd -i inútil- que em costa d'entendre que els polítics no només estiguin buits d'idees sino que també ho estan els seus directors de campanyes. De debò algú es pensa que les banderoles -que deuen costar uns diners, dic jo- influeixen en la decisió de vot d'algú? Qui més empastifa les ciutats de cartells horrorosos s'endú més vots? Jo crec que no.
I llavors hi ha el malson dels "espais gratuïts de propaganda electoral" als canals públics de ràdio i televisió. I suposo -encara no he escoltat la ràdio- que els treballadors de la CCRT protestaran per l'assignació de temps per partit no firmant les notícies.
Quan veig tanta tonteria i sobre tot tanta manca de missatge (els pasquins electorals són patètics, especialment els del PSC, presentant un candidat que amb prou feines coneix la seva familia, i els del PP, mostrant un Arias Cañete en una fotografía amb un aire del segle passat que fa tanta por que costa aguantar la vista).
A un li passen les ganes d'anar a votar. Si no fos perquè aquestes eleccions tenen una lectura en clau catalana molt importants no aniria ni a votar en blanc (com he fet tantes vegades), però aquesta vegada crec que ens hi juguem col·lectivament tantes coses que cal fer l'esforç.
Només desitjo que aquests 15 dies passin el més depressa possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada