Aquest matí s'ha celebrat la 20ª edició de la Mitja Marató de Girona, que és un esdeveniment esportiu que de sempre ha estat molt ben muntat però que es supera any rere any. Com que hi ha una competència cada vegada més dura pel que fa a les manifestacions esportives que se celebren cada cap de de setmana, les organitzacions són cada vegada més professionals i les curses estan més ben muntades.
Aquesta de Girona no és una excepció. La festa esportiva ha estat extraordinària i la participació creix any a any (es fa coincidir amb curses de "patufets" i la cursa popular dels 10 kilòmetres, que és la que té major número de participants).
Quan acabava l'escalfament he trobat el meu amic Sisco Seras, a qui felicito des d'aquest blog per dos motius, primer perquè avui és el seu aniversari (en fa 48 com jo d'aquí a menys de 3 mesos), i segon per ser un dels més assidus lectors del meu blog, i a més a més és dels més proactius a l'hora d'afegir comentaris (que jo tinc el poc detall de no respondre- ni els d'en Sisco ni els altres). Aprofito també per fer una menció al seu projecte empresarial "Més que pa", que és una iniciativa interessant i molt ben desenvolupada. http://www.mesquepa.cat/ca/treballem-per-tu. Sisco: amb el meu desig dels millors èxits.
La 1/2 Marató de Girona culmina un petit repte personal que em vaig posar amb els meus fills el mes d'abril quan els vaig dir que faria tres mitges maratons seguides (tres diumenges consecutius), que a més a més són tres clàssiques que conec molt bé i que em venia molt de gust córrer després d'una llarga etapa d'inactivitat en curses. Així doncs avui ha estat la Mitja de Girona (1:58), el dia 4 de maig la Mitja d'Empúries (2:00) i el dia 27 d'abril la Mitja de la Garrotxa (1:59). Una mica lluny queden els dies dels 1:45, però el goig d'acabar dignament una mitja continua tan gran com el primer dia.
A més a més amb la d'avui també he complert una "petita" fita personal: haver corregut 25 Mitges Maratons des que vaig córrer la primera ara fa vuit anys (en fa més de 20 que córro curses de 10 kilòmetres, però només 8 que vaig saltar de distància).
Des que vaig començar a córrer la cosa ha canviat molt. El "running" s'ha posat de moda (fins i tot al Crakòvia!) i a les curses on erem quatre gats ara hi ha profusió de gent jove, molt ben equipada, molt competitiva i molt dopada. Per això, menys comptades excepcions, he deixat d'anar a les curses de 10 kilòmetres i he deixat de preocupar-me pels temps. M'agrada gaudir de la cursa a un ritme que em permeti passar-m'ho bé sense patir.
Avui, corrent a la meva ciutat, sense una calor excessiva, amb la ciutat plena a vessar pel "Temps de Flors", ha estat un d'aquells dies en que m'ho he passat molt bé.
Un plaer tornar-nos ha retrobar amb una cursa, espero que no sigui la darrera, em sembla que amb els 11 anys que fa que corro, no m'he trobat capaç de fer 3 mitjes mitjes maratons seguides, moltes felicitats per la proesa.
ResponElimina