Anuncis exasperants que desafien paciència i intel·ligència

He decidit deixar de comprar café de la marca Marcilla.

No és que sigui un fan del cafè de "cafetera de tota la vida", especialment des que algun geni va inventar les "Nespresso", però la veritat és que la sistemàtica repetició a tota hora de l'anunci de la mare que ha après noves tecnologies per a poder parlar amb el seu fill que -oh! pobret- ha hagut de marxar ben lluny, ben lluny per a trobar feina i la musiqueta enganxosa de fons m'ha fet avorrir la marca. La manera com la mare descobreix de trascantó la mirada de complicitat dels dos germanets i aquella mirada que els fa és capaç d'entendrir fins i tot un mandril.

Per no parlar del tipus amb pinta de macarra italià de Nàpols que surt assegut en una poltrona degustant el nou L'Arôme ristretto amb la seva "lentíssima caduta", que és -com no podia ser d'altra forma- la clau de volta de l'inimitable gust d'aquest café. L'han -i l'estan- passant tantes i tantes vegades que cada vegada que el tornen a passar tinc la tentació de canviar de canal. També de Marcilla i també una bona excusa per a no comprar-ne mai més -malgrat ser sensiblement més barat que el Nespresso però ni la meitat  de bo que aquest darrer-.

El nou anunci de Caprabo sembla extret del tràiler de la pel·lícula "Horizontes lejanos". És tan apocalípticament èpic, que hom diria que anar a comprar a Caprabo, a més a més de fer-te esdevenir un "lliurecomprador" -quina invenció més curiosa aquesta, els departaments de creativitat de les empreses de publicitat deuen repartir anfetes entre els seus membres- et fa ser més jove, més guai, més sexi i per descomptat millor persona. No m'estranya, des del moment que han renovat tots els Caprabos només per a mi. Per si de cas, jo m'estic enganxant a anar a comprar a Bon Preu i Esclat, és una mica més car, sí, però al menys m'atenen amb educació.

El nou anunci de Font-Vella és també apologèticament estúpid i associa la ingesta d'aquesta aigua amb un estat de joventut eterna, benestar i tonteria que no devien tenir ni al Paradís Terrenal abans de la comissió del pecat original. Per si de cas, continuaré bevent aigua de Ribes.

I finalment, la joia de la corona, la perla entre les perles: l'anunci de Desigual en el que una simpàtica joveneta es prova un vestit de la marca amb un coixí sota la panxa, i en veure que li queda tan bé i sota el lema: "tu decideixes", agafa una agulla i punxa els preservatius del seu company. A aquesta barbaritat, que ha omplert pàgines i pàgines de diaris, li podria dedicar tres entrades del blog, però el concepte és tan estúpid, retrògrad i poc intel·ligent, que em nego a fer-los més publicitat. Òbviament no gasto roba Desigual, però si en comprés, després d'aquest anunci li hagués fet el señal de la creu.