El món que ens envolta està mostrant símptomes de malalties que començo a intuir incurables. Una petita mostra d'algunes d'elles em fa simplement esgarrifar:
- La mediocritat de la campanya electoral per les eleccions europees de diumenge: a part d'insultar-se i fer anuncis buits de contingut, algún partit té una relació de propostes serioses? Un programa? Les coses més sensates que he sentit fins ara venen del "Partido Animalista". Quina por.
- Que després del despropòsit d'aquesta temporada el Barça continuï com si no hagués passat res em provoca repugnància:
- Per què es permet la continuïtat de Zubizarreta?
- Per què l'actual Junta Directiva (amb un president que no ha estat votat com a tal) té la desvergonya de continuar i no convocar eleccions?
- Com és posible que algú decideixi renovar un contracte a Messi i li pagui 38 milions d'euros per temporada només per tal que no tingui gelosia de Neymar? Ens hem begut l'enteniment? Estic convençut que sí.
- L'escandol del tractament que la dreta espanyola fa de les piulades a Twiter. Si es diu res contra d'ells o alguna procacitat contra la Presidenta de la Diputació de Lleó (una perleta), en Fernández Díaz vol aplicar el codi penal contra els piuladors. Si seguidors del Madrid de bàsket escriuen barbaritats contra els jueus (n'he llegit algunes que fan esgarrifar), silenci.
- La vergonya de la impunitat amb que la dreta espanyola ens tracta als catalans. L'Esperanza Aguirre diu unes barbaritats que aixecarien els morts de les tombes parlant de la utilització de nens a la Via Catalana (als meus fills no els va utilizar ningú: eren a la Via voluntàriament) o a la presència de Pasqual Maragall en un miting d'ERC. Ningú no recorda que un Suárez amb Alzehimer es va quedar en blanc en un acte del PP en el que es presentava el seu fill?
- La vergonya d'un PP que gosa presentar com a canditat un troglodita com l'Arias Cañete i que després de la seva llastimosa derrota en el debat amb la candidata Valenciano i de les paraules masclistes i desafortunades que va dir a Antena 3, el seu partit el defensi a mort. Paraules del troglodita Mariano (textuals): "Arias Cañete es el mejor candidato que el PP puede presentar". Si després d'això guanyen les eleccions em farà vergonya compartir veïnatge amb la resta d'habitants de la Península.
- La misèria d'un delinqüent anomenat Ricard Pagès, afortunadament en judici a l'Audiència al moment actual. Com és possible que algú s'hagi pogut autoatorgar una pensió de 31,6 milions i no hi hagi mecanismes suficients com per que el lladre sigui a la presó amb deshonor des de fa mesos?
- La misèria contínua del serial Urdangarin i la descoberta de comptes a Suïssa i pagaments il·legals per part de Telefónica. El fiscal treu ferro i prova de deslegitimar un home honest i valent: el jutge Castro. El món al revés.
- La passió dels habitants d'aquest Estat pel morbo. Aquesta tarda a la Primera de TVE pràcticament s'analitzava el color de la roba interior i el número de passes que van fer les presumptes assassines de la perla de la Diputación de León
Enyoro els temps en que la ètica presidia els cànons de l'actuació pública. Encara que em pensava que estàvem a punt de canviar de paradigma veig que l´única sentencia que roman invariable és: "els mateixos gossos amb diferents collarets". Vergonya!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada