L'afer del cop de puny a en Pere Navarro -aquest gran màrtir de la concòrdia ciutadana i el federalisme assimètric- i el seu tractament mediàtic, no només fa pudor de socarrim sino que dóna una clara visió de la poca feina que tenen alguns mitjans, l'escassa professionalitat i objectivitat i la mesquindat d'alguns polítics.
Per descomptat que no aprovo en absolut el que li va passar al Navarro, especialment tenint en compte que no estava participant a cap acte públic (si hagués passat, podríem dir que aquest risc va associat al càrrec) sino en una celebració familiar privada.
Ara bé, pretendre fer una lectura apocalíptica, tremebunda i temerària d'un acte aïllat, em sembla indigne del primer secretari del PSC. Que una persona de tradició lerrouxista, sense ni un dit de seny ni cap coneixement de causa com la Rosa Díez (ni viu a Catalunya ni la freqüenta) afirmi categòricament que l'atac al Pere Navarro demostra que la violència està instalada a Catalunya degut al fet sobiranista em sembla una absoluta aberració partidista i pocavergonya sobre la que algú hauria de demanar-li que la retirés. Curiosament és la mateixa Rosa Díez que el dia de Sant Jordi signava llibres a Barcelona sense que la violència imperant al centre de la ciutat li ho impedís.
Avui, la premsa, especialment la cavernària, ja parlava obertament de més atacs als esforçats defensors de la santíssima i incorruptible unitat de la mare pàtria. Que si al Fernández Díaz (aquell gran màrtir que no fa dinars de Nadal perquè té la seva família catalana dividida) una dona li va etzivar un "feixista" en sortir d'un restaurant a Barcelona, que si al González Pons li van tirar un ou i li van dedicar algun improperi, que si en Cañas va publicant twits que diuen (literal): "la siembra del odio empieza a dar sus venenosos frutos"... Que si la Sánchez-Camacho hi va posant també cullerada i sucant-hi pa.Uff, això comença a superar el llistó del que hom coneix com a guerra bruta.
La senyora de Terrassa que va agredir al Navarro ha de ser denunciada (Navarro li va dir a la Terribas a Catalunya Ràdio que havia decidit denunciar-la), i la policia ha de fer la seva feina. Les inferències ingènues i interessades sobre si l'agressora era separatista o mendicaire (com sembla ser el cas, segons algunes fonts) són una tergiversació interessada dels nacionalistes espanyols que aprofiten la més mínima escletxa per a sembrar zitzània i per a desplegar urbi et orbe el seu avís apocalíptic.
Mal tabac, que diuen a la Garrotxa. Davant la provocació constant, interessada i innoble, només hi ha una resposta: calma, civisme, educació i comportament pacífic. No respondre les provocacions és la millor resposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada