Ressaca post-electoral II

Han passat cinc dies de les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig i els polítics dels dos grans partits espanyols continuen a la més pura inòpia, bellungant-se entre la incredulitat, la sobèrbia, la innacció i la incoherència.

Per avaluar tot això només caldria tornar a parlar del meu ídol Pere Navarro, que acaba de fer unes sucoses declaracions que diuen (literal):"No plegaré. Tenim en marxa un projecte que no ha acabat" (a la Mònica Terribas a Catalunya Ràdio, ahir).

Crec que algú hauria de dir-li que el seu projecte acabarà quan es quedi sense votants, i a fe que va per bon camí. Però en fí, ja s'ho faran. Només cal que la Marina Geli, la Tura, en Quim Nadal, i tants d'altres muntin un nou partit socialista i el que queda del PSC es diluirà entra la nova formació, los Ciudadanos i Iniciativa per Catalunya.

Autocrítica és una concepte que costa d'aplicar. I més quan s'ha begut de les mamelles publiques durant tants i tants anys i s'ha llepat i gaudit de la mel del poder.


No han entès res. Ni en Rubalcaba, ni la Valenciano, ni el Troglodita, ni en Rajoy. No s'expliquen què ha fet "Podemos" per a obtener cinc eurodiputats en només tres mesos d'existència. I l'Alejo Vidal-Quadras, també de la vella escola, diu que tampoc ho entén. I "La Razón" dóna les culpes a "La Sexta", i els uns van tirant els plats al caps dels altres i els altres insulten als uns.


I així van fent, sense adonar-se que el bipartidisme i les estructures dels grans partits són incapaces de donar resposta als neguits i les decepcions de la societat civil. I que la moma podria estar acabant-se. Ells, però, com qui sent ploure.