De ben petit, ja apuntava maneres. Entre d'altres perles, amb pocs anys ja venia als seus companys d'escola els caramels que recollia a les festes d'aniversari. Després, la descoberta de l'afer Palau de la Música ens va confirmar que el seu mestratge en els afers de la captació de diners d'altri. Algunes de les perles del seu regnat (Félix Millet, gestionava el Palau com el seu regne de Taifes particular), serien les obres a les seves finques particulars amb diners recaptats de nens per a la restauració de l'orgue, o bé el cobrament a un dels seus sogres de la meitat del cost del casament de la filla gran quan la factura es va pagar amb càrrec al Palau.
Als anys 90, quan jo treballava a una empresa gironina, el seu propietari i la seva dona, van coincidir amb el Clan Millet en un creuer de luxe a la Polinèsia, amb capacitat per unes 40 persones. El meu cap d'aleshores em va explicar que el nivell d'opulència del Clan (més de 20 persones) era espectacular: el caviar, el xampany i els cohibes anaven a dojo. Tot pagat a l'agència de viatges del RACC amb diners del Palau.
Llavors va venir la famosa carta a La Vanguardia, que encara que el temps passa molt de pressa, es remunta a Juliol de 2009. Allí el mestre es reconeixia culpable del desviament de fons del Palau i l'Orfeò Català cap a afers i comptes personals per import de 3,3 milions d'Euros. La realitat és que la instrucció del sumari ha detectar un desfalc superior als 30 milions d'Euros.
Mai acabarem sabent del tot per què un home com Millet, delinqüent confés, continua en llibertat gairebé cinc anys després de la descoberta del llatronici. Ni com és possible que una peça separada de l'afer (cas Hotel del Palau)pugui ser jutjada abans, però això són figues d'un altre paner. Entenc que l'estratègia de defensa de Millet ha estat molt sòlida i ha posat quants Pals a les rodes ha pogut per alentir la instrucció, amb l'esperança que quan el judici finalment es celebri i hi hagi sentencia ferma, el senyor Millet será tan gran que s'estalviarà l'entrada a la presó.
Sigui com sigui, el cas Millet és extraordinari. El senyor, esmorza tot sovint a l'eixample de Barcelona, a la vista de tothom (jo mateix l'he vist en una ocasió). La setmana passada, el dia de la primera vista del judici pel cas de l'Hotel, se'l va veure dinant a la terrassa d'una marisqueria de Barcelona molt a prop de Catalunya Ràdio, després d'haver passat un matí al jutjat sense obrir boca i fent algún cop de cap.
I a la nit prèvia a la declaració de l'endemà, s'esdevé la "gran fatalitat". El senyor Millet s'aixeca a mitjanit a miccionar, i -quina casualitat, vés per on- cau i té la mala sort de trencar-se el fèmur. Si es tractés de qualsevol altra persona del món mundial, diria que ha estat una situació fortuita, pura mala sort. Tractant-se de Millet, on tot sembla estar perfectament estudiat, no hi ha lloc per a la improvisació. El senyor Millet s'ha pixat, mai més ben dit, al damunt de tots els ciutadans. És la seva cirera del pastís. Un cop d'efecte genial. El mag Lari no ho hagués fet millor.
En Millet se'ns ha pixat al cim des de fa 5 anys i la "Justícia" diu que plou. Després d'aquesta jugada mestre ara veig segur que mai no entrarà a la presó, m'hi jugo un pèsol. I vés per on, m'atreviria a dir que la gran, gran jugada final encara està per arribar. Quan d'ací a uns quants anys més el cas Palau estigui vist per judici (cap allà a 2016) i en Félix hagi d'anar a declarar, farà una altra jugada mestre: es morirà. Qualsevol cosa per tal d'humiliar-nos de forma grollera. I aleshores, des de l'infern es fotrà un fart de riure etern recordant com es va burlar de tots i de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada