Curiositats de Xina

"Lady massage"

Una de les primeres coses que els shanghaites ofereixen als turistes és el "massage". En realitat la cosa funciona de la següent manera: una noia xinesa se t'acosta, només si ets mascle, i t'ofereix "lady massage". No sé ben bé fins on deu arribar el "lady massage", però segur que no és un massatge convencional (Shanghai està ple de botigues que ofereixen massatges convencionals). Per pura inferència hom estaria temptat a pensar que el que t'ofereixen al carrers deu tenir alguna mena de "final feliç".

Si hi ha tanta gent pel carrer oferint aquest tipus de servei (una gentada, de fet), deu ser que hi ha mercat per això, i que hi deu haver incautes que es deixen portar vés a saber on. De fet, als hotels, en les "instruccions de supervivència", la segona cosa que adverteixen és evitar seguir ningú que ofereixi serveis al carrer i que et porti a un lloc fora dels entorns més transitats per oferir-lo (rellotges, bosses, etc...).

Aquesta vegada no ha estat diferent. El primer dia que vaig sortir a sopar em van oferir tal servei, sense exagerar, unes 10 vegades en el trajecte entre l'hotel i el restaurant japonès al que vaig anar a sopar. Va ser de tornada cap a l'hotel que vaig decidir practicar un petit "divertimento". Quan una simpàtica shanghaïta se'm va acostar i em va preguntar si volia "lady massage", em vaig aturar, li vaig oferir un somriure d'orella a orella i li vaig dir que sí, però que en realitat el que jo necessitava era un "strong black man massage". La seva car de circumstàncies em va divertir molt. Es va quedar un moment sense saber què dir. Caig insistir: "Can you offer me a man massage?". Em va mirar fixament i em va preguntar: "Are you really gay?". En fer-li que sí amb el cap se'n va anar sense ni tan sols dir-me adéu.

Control de la informació

La censura continua essent una de les constants del règim xinès. Dimarts passat, en el noticiari d'un dels canals de més audiència, a les set de la tarda (prime time a Xina), vaig anar al gimnàs de l'hotel i vaig connectar la tela de la cina mentre corria. Òbviament sense so, només per pura curiositat. La cosa va anar com segueix, en un noticiari de mitja hora:

• Els primers 15 minuts dedicats al congrés del Partit Comunista Xinès que es celebrava la setmana pasada. Tot i que el realitzador s'eforçava en fer canvis de pla per tal de fer la cosa una mica més amena, al cap de cinc minuts fins i tot els més comunistes es podrien morir d'avorriment.
• Els següents 10 minuts dedicats a la desaparició de l'avió que volava de Kuala Lumpur fins a Pekin, i que encara avui, vuit dies després de la seva desaparició, no se'n sap res del cert. Hi ha gent educada i amb cultura amb la que he parlat aquests dies que està cada vegada més convençuda que es tracta d'un fenòmen paranormal....
• Els 5 minuts finals dedicats a Crimea i a la tensió a Ucraïna.

Doncs això....aquesta és la gran pluralitat d'informació que es dona a Xina. Això sí, tot amanit amb tres talls publicitaris de 10 minuts cadascún en el que xinesos joves i amb cara de felicitat i la imatge del triomf reflexada en el rostre consumien des de Audis A6 fins a cuines d'inducció.