Un dels meus interlocutors en aquest darrer viatge (empresari d'èxit, milionari als 37 anys, tot guanyat a pols, sense l'ajut de ningú), es queixava divendres passat, tot sopant, de l'"alarmant" increment de cost de la mà d'obra a Xina. Em deia indignat que ja ningú no vol treballar com abans i que els treballadors volen més diners i més lleure (i què esperava? Tothom a Xina té el somni de fer-se ric, com sigui, i al preu que sigui).
Després de dir-me això i de plorar una mica més per "alarmant" baixada de comandes (la seva fàbrica treballa de 8 del matí a 7 de la tarda set dies a la setmana), m'ensenya al seu IPhone una foto de la seva nova casa, un "palau" de 1.200 metres construits, piscina de 20 metres dins una zona ajardinada de 1.500 metres addicionals. Li dic si ja hi està vivint (el que m'ensenya a la foto és una casa del tot acabada), i em diu que no, que s'hi instal·larà el desembre, quan l'interiorista hagi acabat la decoració (9 mesos!!!, no vull pensar el que pot arribar a costar això).
Com he escrit en una entrada prèvia al blog, a Shanghai, qui no condueix un Lexus o un Paramera no és ningú. Els xinesos rics -a la Xina hi ha uns 40 milions de milionaris (el país del món amb major número de milionaris segons estadístiques de l'ONU, aproximadament un 2% de la seva població)- no només s'han de comportar com a tals, sino que a més a més ho han de fer saber "urbi et orbi". La cultura xinesa orbita tant al voltant dels diners que si un xinès no és ric abans de fer 40 anys es considera un fracassat!!
És cert que la Xina ha eradicat la poblesa extrema i que ningú no passa gana al gegant asiàtic, però també ho és que hi ha dues Xines, com hi ha dues Cubes: una és la que opera en l'entorn dels residents estrangers, empresaris i professionals xinesos i turistes d'alt poder adquisitiu, amb un nivell de preus i serveis més alt que a Europa (excepció feta de taxi i transports que és barat: un viatge des de l'aeroport de Pudong al centre de Shanghai, uns 70 km, m'ha costat 25 Euros al canvi, a Barcelona, me n'hauria costat 100), l'altra és la Xina dels xinesos, en la que es pot menjar un menú per 29 reminbis (3,6 €) o que pot omplir el cistell de la compra per 50 reminbis (6,25 €).
El repte del nou govern xinès és doblar el número de membres de l'anomenada "clase mitja" en cinc anys, per fer-la passar de 200 milions de persones a 400 milions (renda familiar disponible d'aproximadament uns 30.000 dòlars anuals) i així anar substituint progressivament el creixement basat en les exportacions al creixement basat en la demanda interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada