La sentència del Tribunal Constitucional sobre la declaració del Parlament de Catalunya del passat mes de gener no és cap sorpresa (ho reflexava a Facebook el meu amic Roger Denoix amb la seva fina ironia quan escrivia "Quelle Surprise!!!!"), però tampoc és una declaració de victòria per part de l'Espanya radial, colonial i nacionalista.
És ben obvi que la declaració és, deixeu-me ser aquesta vegada molt vulgar, una pixada fora de test que ni ells mateixos es creuen (juguen, sense cap mena de convicció, el paper que els polítics al poder els fan jugar: fantàstic!).
La prova més evident és que per a emetre una sentència per "unanimitat" que la caverna postula com a un exemple de respecte a la legislació i a les institucions, quatre membres del "sacrosanto tribunal" van haver d'anar-se'n a Santo Domingo (on sembla ser que hi havia una reunió de constitucionalistes hispans) i pensar una mica com sortir-se'n de l'entutoll.
Els conservadors no volien dissencions (haurien finiquitat per sempre -al menys a Catalunya- la més que desprestigiada reputació d'un tribunal presidit per un declarat militant i simpatitzant del Partido Popular, el benvolgut Sr. Pérez de los Cobos), i els progressites es negaven a signar una declaració monolítica contrària als seus principis. Solució: fer esment al Quebec i dir que "hi ha una porta" via reforma de la Constitució per tal de poder preguntar els Catalans sobre el seu futur. Això en Anglés es definiria amb una sola paraula, prou eloquent: "Bullshit".
El TC fa clarament un pronunciament polític sobre una declaració política d'un Parlament votat pel poble de Catalunya. És el mateix TC que va anular una part significativa de l'Estatut d'Autonomia de 2010, votat majoritàriament pels Catalans, aprovat per Parlament de Catalunya i "!!!!Pel Parlament Espanyol!!!!".
Qui són aquests senyors per a fer pronunciaments polítics? Amb quin dret posen finestres al cel? On és a Espanya la separació de poders? Com és possible que quatre dels magistrats del TC escriguin articles a la premsa cavernària madrilenya amb una notòria catalanofòbia i puguin pronunciar-se impunement sobre un afer que va de i afecta Catalunya??? Aquesta és la democràcia que ens ha tocat viure. La que en cap cas hauria aprovat l'Adolfo Suárez, ara que tots els que el criticaven ploren amb llàgrimes de cocodril la seva mort.
La cosa és tan kafkiana que entenc perfectament la reacció dels partits pro-consulta. Aquesta sentència és un extraordinari insult a la intel·ligència dels Catalans i dels Espanyols. Ningú amb dos dits de front, mirant-s'ho desapassionadament ho podria entendre.
Però ja se sap la dita: "Spain is different". En matèria de separació de poders, és evident que sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada