L'austeritat de l'església catòlica

En el sí de l'Església Catòlica, Apostòlica i Romana, hi ha un cas de petita (però conceptualment fastigosa) corrupció que fa temps que segueixo perquè tinc curiositat per saber si la Cúria Romana actuarà amb dignitat i sentit comú ara que hi ha el Papa Francesc al Vaticà.

Molts recordaran que el Bisbe de la diòcesi de Limburg (Alemània), un simpàtic feligrès de nom Franz-Peter Tebartz van Elst (amb un cognom així ha de ser de sang blava com a mínim), va ser objecte de polèmica fa uns mesos per haver-se gastat 31 milions d'Euros en unes reformes a la seu episcopal i residència personal del bisbe (és a dir, "ca seva", per parlar en plata). Això és molt o poc depenent dels paràmetres de comparació (tot i que hem de reconèixer que en termes absoluts és una quantitat certament respectable).

Però, òbviament, si el pressupost de la reforma aprovat per les instàncies superiors era de sis (6) milions d'euros, gastar-ne de forma conscient i sabedora de la desviació la quantitat de trenta-un (31), suposa una desviació, en termes absoluts de 25 milions d'euros i en termes relatius, un 517% de més sobre el pressupostat. Ni en Jaume Matas, aquell que es va gastar en el Palma Arena el que estava escrit i per escriure, va gosar desviar-se en tal quantitat.

D'entrada trobo profundament obscè que algú es pugui gastar 31 milions d'euros (que no són seus) en la remodelació d'un edifici. Si el pressupost és de 6 milions, això ja no és obscè, sino que és directament delicte de robatori i malversació de fons de l'església.


Però el que més em molesta d'aquest cas és que tot just aquesta semana hi hagi hagut un "veredicte" per part de la Santa Seu: han acceptat la seva dimissió. Però ho han fet perquè l'escàndol a Alemània va ser de tal magnitud que es va haver de crear una comissió de peritatge (ni tan sols una comissió d'investigació) per a determinar si la despesa era certa i si obeïa a criteris de racionalitat o de caprici. L'amic Franz-Peter, en veure que la comissió faria apelació al sentit comú, ha decidit presentar la dimissió i el Papa, ahir, la va acceptar. La segona cosa que m'indigna però és que la mateixa Santa Seu anuncia que en breu es coneixerà el nou càrrec de'n Franz-Peter, la qual cosa vol dir que, en comptes d'expulsar-lo de l'Església i portar-lo a tribunals, no fan altra cosa que donar una mínima satisfacció al gran número de fidels indignats pel comportament del Bisbe.


Aquest és el gran mal de l'Església: es tapen les vergonyes entre ells, sia casos de corrupció financera via el difunt Banco Ambrosiano, sia casos d'homosexualitat d'alts jerarques de l'Església Romana, sia casos de pederàstria o de corrupció de qualsevol mena. Si el Papa Francesc hagués de ser el reformador de veritat que l'Església Catòlica necessita (per una pura qüestió de simple supervivència), hauria de començar a treure l'escombra de veritat i tirar la brossa a les escombraries, altrement, com diuen a Castella: "Mas de lo mismo".