El diputat del PSC Fabián Mohedano (http://fabianmohedano.blogspot.com.es/) fa temps que està impulsant una iniciativa de racionalització d'horaris al Parlament de Catalunya. Segurament que a l'actualitat en Fabián és més famós perquè el PSC li ha obert un expedient disciplinari per haver assistit a un parell d'actes de Nova Esquerra (plataforma impulsada per l'Ernest Maragall) i Esquerra Republicana de Catalunya, que per la iniciativa dels horaris.
D'entrada, i com a argument previ, en Fabián recorda a qui el vol escoltar una evidència que segurament per tan òbvia o tan assentada ja hem oblidat, i és que a Espanya es va amb el fus horari incorrecte. De fet, el Meridià de Greenwich passa per mig dels Monegros, o sigui que tècnicament, dels Monegros cap a l'oest el fus horari que toca és el de Portugal i Anglaterra, mentre que dels Monegros cap a l'oest estaríem a GMT + 1 (Greenwich mean time + 1 hora). O sigui que si Catalunya fos un estat independent ja estaríem al fus horari que ens pertoca, però mentre continuem essent espanyols, hauríem de tirar una hora enrere (la famosa "hora menos en Canarias").
Qui va cometre la barbaritat horària va ser l'inefable general Franco, que va decidir per decret llei anar a l'horari alemany o italià en comptes de l'horari que tocava per zona geogràfica. No té cap sentit que si es va de Viana do Castelo a Vigo (en línia recta 65 kilòmetres) es triguin dues hores, per anar i zero hores per tornar, ja que dues ciutats separades per 65 kilòmetres en les que el sol surt i es pon a la mateixa hora estan en dos fusos horaris diferents.
Franco va ser el gran impulsor de la irracionalitat dels horaris que encara avui dia arrosseguem: va inventar les hores extra que permetien guanyar uns diners addicionals fent pluriocupació però arribant a casa a les tantes. I així, des de l'autarquia al "desarrollismo" dels anys seixanta del segle XX es va anar imposant el despropòsit.
Espanya és un cas únic de bogeria. Es dina a les dues (2 hores més tard que a la resta dels països civilitzats) i es sopa a les vint-i-dues (quan a tota Europa ja són a dormir). Es treballa presencialment moltes hores, que no vol dir que es treballi millor. Es fa jornada partida, que no vol dir que es sigui més productiu. El "prime time" televisiu és entre les 22 i les 23. Els partits de futbol els fan a les 22, el teatre comença a les 22 i les discoteques no comencen a tenir clients fins a les 24.
La conclusió és que anem girats en relació a la resta d'Europa, tot el dia morts de son i vivint de forma molt poc racional (al menys en matèria d'horaris).
Iniciatives com les del diputat Mohedano fan que encara hi hagi esperança de canviar coses que fa molt de temps que haurien de ser d'una altra manera. Benvingudes siguin i tan de bo acabin triomfant. Serà en benefici de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada