De les tres qüestions que citava com a crucials pel futur de la Xina a la meva anterior entrada, segurament la que més problems d'estabilitat interna ha comportat -i està comportant- és la corrupció.
En un país on el salari mig d'un obrer que treballa de dilluns a divendres 11 hores i el dissabte al matí 6 hores (és a dir, 61 hores setmanals, el 50% més que a Espanya), és de 430 € nets al més, veure la profussió de Ferraris Testat Rossa amb matrícula de l'Exèrcit Roig que campen conduïts amb xuleria per nens malcriats l'únic mèrits dels quals és ser fill d'algú, no fa gens de gràcia. A la llarga, aquest és un dels més grans perills pel creixement econòmic i l'estabilitat del país.
De fet, és coneguda la censura de mitjans estrangers que hi ha per tal d'evitar la difussió de determinades notícies relacionades amb la corrupció. L'edició digital de El País va estar prohibida durant uns diez arran de la publicació d'una notícia sobre el patrimoni de l'expresident Hu Hintao i la seva família (més de 1.000 milions de USD a l'exterior de Xina).
M'explicava l'altre dia un proveïdor xinè que la presidenta de la Creu Roja Xinesa (esposa d'un alt mandatari del Partit Comunista) ha popularitzat la marca Messerati: ella en conduia un de forma molt difícilment explicable i s'ha fet coneguda (ella i la marca italiana) arrel de l'escàndol. Els nostres Millets, Montulls i Bárcenas són petits aprenents al costat dels grans Mestres xinesos.
El recent cas de judici al dirigent del Partit Bo Xilai per un afer de corrupció amb judici retransmès en directe per televisió i gran esforç del mitjans xinesos perquè fos conegut mundialment és un exemple del canvi de paradigma que a l'ex número tres del Partit l'hagin condemnat a cadena perpètua no és poca cosa (hi ha qui apunta una batalla entre les dues faccions del Partit Comunista com a causa de la caiguda en desgracia de Bo, però tot hi així, la sentencia té un clar missatge exemplificant).
Però els meus amics xinesos m'expliquen que la petita corrupció està tan extesa, forma part tan consubstancial de l'ànima xinesa i de la seva tradició, que els locals veuen molt difícil que es pugui frenar del tot. En un país que adora els diners per damunt de qualsevol altre Déu, i el poder que aquests atorguen, és molt difícil eradicar d'arrel la corrupció: l'obtenció d'un permís d'obra, una plaça en una escola o a la Universitat, una beca, un permís de canvi de ciutat (obligatori si es vol anar a treballar fora del lloc de naixement), una llicència d'activitat o mediambiental, un judici,.... són petites gestions quotidianes que s'agilitzen de forma extrarodinària amb l'ajut d'un feix de Reminbís. Quan això s'ha fet així durant generacions i generacions, i està tan interioritzat per tothom, com es pot lluitar sense omplir les presons? Fàcil d'enunciar però difícil d'executar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada