dilluns, 24 de febrer del 2014

La incomprensible lleugeresa del ser (blaugrana)

No fa gaires dies escrivia sobre allò que no havia entès de l'anomenat "cas Neymar". Avui, després de la segona part de l'enrenou, m'afloren d'altres incomprensibles incomprensions, en acabar de saber que el Barça ha ingressat "cautelarment" a l'Agència Tributària,  via declaració complementària, un import de 13,5 milions d'Euros.

La primera pregunta és que com és possible que en un dels més grans clubs del món es cometin errades de tanta consideració? És plantejable que en una operació de gairebé cent milions d'Euros no s'hagin avaluat, ponderat i afitat totes les implicacions mercanitls i fiscals? No té el Barça els millors assessors i fiscalistes del país? Com és que la fiscalia, una vegada analitzats els contractes, defensa que hi ha una "simulació de prestació de serveis" que en realitat corresponen a més remuneració i que per tant cal aplicar les retencions corresponents? Això no ho podien haver pensat els assessors del Barça? O pitjor, si ho van pensar, per què no van avaluar adequadament els riscos?

Són preguntes a les que no trobo més resposta racional que la de la negligència (molt greu, m'atreviria a dir) o la prepotència, i de les dues no sé quina és la pitjor. I dic això de la prepotència perquè encara ahir (quan no s'havien ingressat els 13,5 milions d'Euros en una complementària), el president Bartomeu continuava defensant aferrissadament la legalitat de l'operació des d'un punt de vista fiscal. Home, si això és així, per què caram fan un pagament complementari? Si tan segurs estan de la legalitat de la seva actuació, per què no aporten un aval per la quantitat que fiscalia reclama en comptes de presentar una declaració complementària?

Si han pagat, malgrat les excuses de que així s'evita una eventual responsabilitat penal o possibles sancions per impagament, és que no ho tenen clar. Si com a resultat de la revisió que han fet els bufets d'advocats contractats ad-hoc per a revisar l'operació, entre els que hi ha Cuatrecasas, han recomanat fer el pagament el risc fiscal deu ser molt i molt elevat. Ergo, tinc sospites fundades que alguna cosa es va fer malament, o si més no, a la lleugera.

De què serveix omplir-se la boca parlant de les deduccions per doble imposició entre Espanya i Brasil si al capdevall el Barça paga també el que suposadament el senyor Neymar senior també ha pagat (o ha de pagar) al Brasil?

Tot plegat és un misteri. Però el més preocupant és que per segona vegada en pocs dies el Barça defensa una cosa davant els mitjans i en menys de 48 hores actua de forma completament contrària, desmentint sense desmentir les primeres actuacions i posicionaments, genarant una sensació de confusió i encara pitjor, que s'ha provat d'enganyar l'opinió pública. Alguna cosa fa olor de podrit a la junta directiva del Barça. Si jo fóra soci, estaria molt i molt emprenyat.
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada