L'Estat Espanyol està entestat en mantenir una posició totalment immobilista en relació al "procés" sobiranista català. De fet és del tot comprensible que no es bellugui ni un dit.
Rajoy afronta al maig unes eleccions europees amb unes intencions de vot de les més baixes que se li recorden al PP, amb una gran pressió per part de l'ala més dretana i ultradretana del partit. La FAES, fàbrica ideològica del PP, sobre la que José Mari hi té una gran amb una gran ascendencia va fent la seva pressió i publicant documents i més documents. D'altra banda hi ha la Rosa Díez, demagoga per excel·lència dels darrers anys que té una obsessió malaltissa amb el nacionalisme espanyol i contra allò que faci la mínima flaire a Catalunya. I finalment, hi ha el fenòmen Vox, aquest experiment estrany de l'ex-funcionari de presons Ortega Lara, que deu ser molt i molt de dretes si un destacat ultra-nacionalista espanyol com l'Alejo Vidal-Quadras s'hi ha adherit.
En aquest contexte és normal que el que presenti el més mínim indici del que es pogués interpretar com a feblesa (diàleg, negociació, el que sigui) pensi que en pot sortir perjudicat en clau electoral.
La gestió internacional del procés que els uns i els altres estan fent està afavorint els interessos de l'Estat. Catalunya no té grans aliats a Europa i ningú no sembla tenir ganes d'entendre que la democràcia s'expressa a les urnes, i que no es pot governar contra, com a mínim, un número més que significatiu de ciutadans d'un territori.
Per tant, és més que provable que passi el que passi a les europees (el PP i el PSOE reberàn un extraordinari vot de càstig), el PP hagi fet els seus plantejaments estratègics i decideixi seguir sense fer res, política que d'altra banda fins ara no li ha anat tan malament al Marianico.
Perquè en el pitjor dels casos, apretant, fent guerra bruta (el cas de la fotografía de DNI dels 33 jutges a favor del procés publicades pel diari La Razón és una mostra fastigosa de la política de claveguera), recentralitzant, utilitzant el TC contra el Català, contra el poder municipal, contra els horaris comercials, contra...tenen poc a perdre i van fent via, com van fer al País Valencia.
Saben que no aconseguiran convèncer els Catalans que pensen que amb Espanya no hi ha res a fer ("vencerán pero no convencerán") i saben que la Comunitat Internacional els donarà suport declarant que el referéndum és il·legal. Amb la crisi de crimea, en Rajoy i en García Margallo s'exciten quan senten als líders europeus parlant de la integritat territorial d'Ucraïna.
En el cas que hi hagi eleccions catalanes en clau plebiscitària, què? Doncs que tampoc passarà res. Hi haurà un arc parlamentari molt similar a l'actual (amb lleugers reajustaments amb Esquerra ia Ciutadans/anos a l'alça), però l'Estat seguirà mantenint el monopoli de la repressió i la clau de la caixa.
Potser sí que aquells que deien que el procés no portarà altra cosa que frustració a una gran part de la ciutadania de Catalunya tenen un xic o un molt de raó....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada