No tinc una especial predilecció musical per "la de Barranquilla", com se la coneix habitualment en un "ambient" que no és el meu. He de dir però que la seva música no em desagrada i que des de fa temps que escolto les seves cançons i que les primeres de totes, quan encara era una semi-desconeguda ja tenien un punt que enganxava ("El amor en los tiempos del cólera" , "Donde estás corazón", "Que me quedes tu" i d'altres grans èxits) i les tinc fins i tot en format "cassette" (ja tenim una edat).
Segurament el que menys m'agrada de la Shakira -perquè tant la persona com el personatge em fascinen- és la seva veu que m'atreveixo a anomenar de "pitu". Sense entendre un borrall de música, només m'atreveixo a dir que no m'agrada la gent que canta fent "galls" (tipus Amaia Montero), i des del desconeixement em dóna la sensació que la Shakira canta fent galls.
El motiu pel que m'he descarregat el seu darrer treball (pagant, òbviament) té a veure amb la polèmica sobre la inclussió en el disc del tema "Boig per tu" d'en Carles Sabaté i en Pep Sala. No només perquè la cançó m'agrada tant (de fet és una icona per molt motius, que seria llarg de resumir aquí i segurament també una mica massa personal) i per què les versions que n'he sentit m'han agradat molt (recordo amb especial carinyo la versió que en fa la Luz Casal -un deu!!!-), sinó per què tenia veritable curiositat antropològica -que no musical, perquè sóc poc capaç d'opinar amb criteri- per saber com sonava la cançó en veu de la Shakira.
Doncs he de dir que el resultat és espectacular. Està molt ben arrenjada i millor interpretada. Un treball tant de veu com de música absolutament brillant, que després he sabut que no és fruit de la improvisació sinó d'un treball d'estudi de setmanes. Només per aquesta cançó pagaria la pena comprar el disc, tot i que el disc, amb col·laboracions de Carlinhos Brown i Rihana entre d'altres, és francament bo.
Però vaig més enllà. La Shakira és una gran ambaixadora de la marca Catalunya al món. Casada amb en Gerard Piqué, resident a Barcelona, on produeix els seus discos, se sent a gust al país i porta Barcelona al cor. És una Catalana universal (de fet, filla de nord-americà d'origen libanès i colombiana d'origen català), que ha fet el pas de cantar en Català una cançó que és una icona per a molta gent d'aquest país.
Valenta com és, s'arrisca a que la critiquin els espanyols que consideren una barbaritat que inclogui una cançó en Català en l'edició de luxe del seu darrer treball (aquests dies, no sé ben bé perquè, les xarxes socials van plenes de detractors de la Shakira per cantar en Català i d'energúmens que afirmen que mai més compraran els seus discs) i els catalans que consideren que no hauria de cantar una cançó sagrada de la iconografía catalana (que també hi ha beneits en aquestes terres, tan energúmens com els primers).
La Shakira és una mostra del que aquest país ha de ser, terra de mestissatge de gent que estima el país en el que viu i que vol "ser" només perquè se sent a gust amb la seva gent i el seu entorn. La meva admiració i el meu respecte pel seu treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada