Impressions de Xina: III. La Contaminació

No hi ha ningú a Shanghai o a Pekin que tingui un IPhone (sembla -com els Porsche Panamera- que els regalin, perquè hom diría que tothom en te un) que no disposi d'una App que mesura els nivells de partícules en suspensió (contaminació atmosfèrica). Es tractaq d'una aplicació que a partir dels sensors instal·lats a l'Ambaixada i Consulat dels Estats Units, mesuren el nivell de contaminants pesats en suspensió.

Si no fós absolutament esfereïdor i ho miréssim des del vessant frívol, fins i tot faria una mica de gràcia, però no, la cosa és real com la vida mateixa. Els nivells de "normalitat" (tolerables) segons els índex que publiquen les Nacions Unides es situen en 50 (partícules per unitat de volum d'aire, en cm3). El cas és que dimarts de la setmana pasada a Shanghai estàvem a 179!!!! No m'estranya veure cada vegada que hi vaig més i més gent que porta màsqueres pel carrer (és un "crescendo sostenutto" des de la primera vegada que vaig anar a Xina el 2006).

Si tradicionalment la ciutat més contaminada -amb molta diferència respecte de la següent- era Pekin, sembla ser, segons m'expliquen, que les tornes s'han invertit i que ara és Shanghai la ciutat amb pitjor qualitat d'aire. De fet, és cert que en un dia clar i amb sol és molt difícil tenir a Shanghai una visibilitat nítida més enllà dels 200 ó 300 metres. El dimecres va ploure tot el dia i l'endemà l'embient era molt més net i això s'apreciava a simple vista (el nivell del medidor de l'App es situava a 49).

A Pekin, cada dos per tres han de posar "pegats" quan el nivell de contaminació es dispara -cosa que passa molt sovint- i per exemple prohibeixen la circulació dels cotxes am matrícula parell o senar, i fan tancar per uns dies les indústries més contaminants; però tot això, sense la correcció de les mesures de base, sense una veritable consciència del problema (comença a ser-hi, però em sembla que els avenços són molt lents i pobres), és impossible posar-hi solució.

A part de les màsqueres, m'expliquen que els membres de la comunitat internacional gasten grans fortunes per a consumir aliments importants o amb traçabilitat absoluta. Així, per un litre de llet poden arribar a pagar 2,30 €, això sí, llet de vaques suïsses.

Creixement alt i sostenibilitat ambiental semblen ser, al menys a Xina,  dos conceptes antitètitcs. Ara que el ritme de creixement comença a minvar, potser és el bon momento per afrontar el gran repte que la Xina té al davant els propers anys.