El senyor Duran, a més a més de ser un polític "etern", que sembla tenir unes piles alcalines Duracell triple A, és com la pedra a la sabata, sempre acaba fent mal al moment més inoportú. I el que és més extraordinari: no plega mai. De fet el recordó des de l'adveniment de la democracia com a actor polític. Sempre al costat del poder, sempre tocant la gitza, sempre a la seva.
Si en algun moment he dubtat de si les constants discrepàncies i matitzacions a la postura oficial de la Generalitat per part del senyor Duran i Lleida eren una estratègia perfectament definida i pactada entre les parts, després del darrer incenci provocat per les seves declaracions a Televisión Española, ja no en tinc cap dubte. El senyor Duran va per lliure, i a més a més vol posar de manifest que la seva veu cal fer-la sentir, alta i clara, no en va és -diu- el representant del grup parlamentari català al Congrés dels Diputats.
La cosa però té nassos. Resulta que el bon home diu que ningú no li va comunicar el famós informe de l'anomenat "memorial de greuges econòmics" que la Generalitat reclama a Madrit -concepte-, i que l'únic deute que es pot reclamar són els 759 milions reconeguts per l'Estat i no abonats, però que els altres, els que contempla la disposició addicional tercera de l'Estatut no són reclamables, perquè no són "legals", ja que la disposició va ser qüestionada pel Constitucional. La responsable d'enviar l'informe a Madrit era precisament la senyora Joana Ortega vicepresidenta del Govern, que milita a Unió Democràtica de Catalunya i que (al menys fins ara) és la mà dreta de Duran.
A l'entrevista Duran acaba qüestionant fins i tot el futur de la Federació. Entenc que no hi ha res etern, però el do de la inoportunitat és una de les grans virtuds d'aquest home, que s'ha quedat sol defensant una tercera via que no es creu ni ell. En moments crucials pel futur polític de Catalunya com els que s'estan vivint darrerament, vistes les declaracions i actuacions de Duran (n'hi ha un munt) i una Covergència i Unió relegada a segona força política segons les enquestes, potser no seria del tot mala idea aclarir el panorama polític català (d'altra banda sempre dividid i fragmentat fins i tot en allò que es transcendental) i acabar amb el que a dia d'avui és una anormalitat política. En Duran té unes idees que cada vegada s'allunyen més de les de bona part dels militants i votants de Convergència. Segurament és, en molts aspectes, més a prop del PP que de Convergència.
La transició política a Catalunya només s'acabarà del tot quan la Federació Convergència i Unió deixi d'existir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada