El que més m'agrada de tot l'enrenou de la doctrina Parot (i faig l'incís exprés que sóc partidari de penes dures de presó pels delincuents especialment perillosos o reincidents) és que Europa es reivindica en qüestions com la que ens ocupa.
En circumstàncies com aquesta, quan El Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg (o el tribunal d'instància europeu que sigui) emet un veredict final, sense possibilitat ulterior de recurs, els Estats membres no poden fer altra cosa que cumplir la sentència. I això és fantàstic, perquè és un altre d'aquells elements que demostra la pèrdua de sobirania dels Estats nacionals a favor d'un supra-ens Europeu.
Això, a una determinada casta castellana rància i orgullosa, els ha fet un mal increïble. Fins i tot gent -suposadament- assenyada com ara el ministre de Justícia, Ruiz Gallardón, s'hi ha pronunciat públicament en contra.
Però les conseqüències pràctiques de tot plegat són que, malgrat una pressió intolerable de les manipuladores Associacions de Víctimes del Terrorisme, malgrat que el mateix president del govern en rebi els representants i miri de "consolar-los", malgrat pronunciaments faxistoides diversos, i malgrat manifestacions a Madrit -ciutat, no concepte- l'etarra Inés del Río era alliberada de forma gairebé immediata en compliment de la sentència.
Llavors hi ha el pronunciament de l'Audiència Nacional d'avui mateix que en una ratificació especialment lúcida conclou que la sentencia del Tribunal de Drets Humans que va ordenar la sortida de presó per Inés del Río ho va fer amb fonament a arguments que -literalment- "claramente trascienden a la demandante y son de aplicación general a todos los casos en que se den situaciones semejantes".
Espanya és una democràcia de baixa qualitat, però malgrat tot, la pertinència a la Unió Europea és un camí sense retorn en el que la realitat s'acaba imposant. Inspectors de la Unió i del FMI venen a Madrit a que els retin comptes ministres i secretaris d'estat, i Tribunals Europeus fallen en contra de sentències que, malgrat ens pugui no agradar, estan fóra de la línia de dret progressista que constitueix un dels fonaments de la Unió.
Una bona noticia, sense fisures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada