12 d'octubre

He deixat passar uns quants dies abans d'escriure res sobre la manifestació del 12 d'octubre per tal de tenir una visió més zenital i desapassionada de la cosa. Hi ha vàries conclussions ràpides que es poden extreure de la manifestació unionista del dia de la mal anomenada Hispanitat, que segueixo sense entendre ben bé què vol dir ni què celebra.

• La manifestació va ser un acte absolutament civilitzat que es va desenvolupar amb una total normalitat. No podia ser d'altra manera, però hi havia qui ho posava en dubte. L'acte va aplegar ciutadans que pensen molt diferent dels que van participar a la Via Catalana de l'Onze de Setembre. La discrepància és legítima i necessària. Benvinguda sigui.
• Altra cosa és la guerra de xifres. No sé quanta gent hi havia. Segons les fonts anava dels 30.000 (guardia urbana de Bcn) a 160.000 (organitzadors). La xifra de la delegació del Govern a Catalunya (105.000 persones), sembla més que plausible. Si la diu Llanos de Luna, segur que ho és.
• En tot cas, això només demostra tres coses: que hi havia molta gent, molta més que l'any 2012, que era molta menys que la que es va manifestar a la Via Catalana (un 10% en el millor dels casos), i que la minoria silenciosa va continuar a casa, sense interessar-li ni la moguda independentista ni la unionista. Em sap greu altra vegada per la pobra Alícia, que no para d'espifiar-la a cada passa que fa.
• El "mejor unidos" és una bona estratègia, però que no beneficia tothom per igual. És evident que el gran guanyador de la mani és l'Albert Rivera, lerrouxista intel·ligent i sense motxiles -tot i que li comencen a créixer nans amb les fundacions domiciliades a Madrit (ciutat)-.
• Les enquestes el proclamen ja com a representant de la tercera força política al Parlament de Catalunya si hi haguessin eleccions ara, i l'Alícia i els seus, que des de Catalunya volen i dolen, no para de perdre vots.
• L'unionisme ho tornarà a provar el dia 6 de Desembre, que celebra una Constitució de l'any 1978, que hores d'ara sembla tan caduca, arcaica i obsoleta com el seu màxim representant, el borbó Juan Carlos I. Auguro un èxit molt inferior al de la mani del 12 d'octubre. Serà en divendres i prop de Nadal. Si hi ha neu al Pirineu, ni les rates.
• Tot i la civilització de tot plegat, i que és legítim que els que defensen una Catalunya espanyola es movilitzin, comença a ser preocupant l'estratègia que s'està seguint des de Madrit (concepte). Aquesta es basa en una negació i un radicalisme insà i indigne dels que es postulen governants de TOT l'Estat Espanyol que està provocant artificialment una polarització radicalitzada que no existia només fa un parell anys. A Bosnia Herzegovina van estar fotent-se trets entre veïns quan quatre dies abans feien barbacoes. L'estratègia del "contra tu que penses diferent i a més a més estàs equivocat" només pot portar dolor i ressentiment. Cal pensar-s'ho dues vegades. Un equilibri de convivència guanyat a pols durant 35 anys no pot anar en orris en quatre dies.
• Finalment, coincideixo amb Artur Mas amb el fet que és més fácil comptar vots que manifestants. Altra cosa és si Mas és conscient de l'equilibri de forces, perquè jo estic convençut que una votació seria un frec a frec molt difícil de gestionar el dia després. Que ningú es deix impressionar pel número de manifestants, que això és com el que passa amb les enquestes pre-electorals. Tothom diu qualsevol cosa i a l'hora de la veritat actua de forma diferent.