L'enrenou provocat pel cas del dipòsit soterrat de gas anomenat Castor torna a posar de manifest allò que he escrit unes quantes vegades en aquest blog, que Espanya és una democràcia de baixa qualitat.
Hi ha tantes coses que denoten nocturnitat i al·levosia en tota aquesta actuació que obscurantisme és un qualificatiu amable. D'entrada l'adjudicació de la concessió es va publicar al BOE d'un mes d'agost, després d'una tramitació extraordinàriament ràpida. Adjudicació que a més a més instal·la la seu de l'empresa al País Valencià -governat pel PP des de fa tant temps que ja ni ens recordem de quan en Lerma va ser el president de la Generalitat Valenciana- perquè els requisits d'informació i permisos mediambientals (cedits a les Comunitats Autònomes) són molt més laxes allà que aquí.
I de qui és l'empresa explotadora del dipòsit? Doncs d'ACS, és a dir de l'amic Florentino Pérez, un sempietern de les concessions de les Espanyes, sia d'infrastructures, de centres de tractaments de residus, de recollida d'escombreries, de netejes, etc. Hom te la sensació que des dels "palcos del Bernabéu" es va repartint el pastís dels diners públics als quatre que tallen les cireres. Segurament vaig errat, però a Madrid -ciutat- tenen una dita que fa: "Blanco y en botella, leche".
Després hi ha la, diguem-ne "sigil·lositat" amb la que s'ha conduït tot aquest procés. Fins al punt, m'atreviria a dir que el cas Castor ha començat a aparèixer als mitjans de comunicació només quan hi ha començat a haver terratrèmols (això sí, el govern de Madrit -concepte no ciutat- diu que tots són de baixa intensitat). Home, jo no és que estigui assabentat de tot el que passa al món, però sí que miro d'estar raonablement informat i és la primera vegada, arran de la polèmica, que he tingut coneixement d'un dipòsit subterrani de gas aprofitant una falla natural al davant de la costa, a les terres de l'Ebre.
Seguidament cal fer una simple pinzellada superficial als aspectes de tipus tècnic. Només dues observacions: tots els dipòsits d'aquesta mena construïts en països civilitzats tenen una profunditat de 10 kilòmetres sota terra, aquest només de 1. Una altra fotesa: se suposa que el dipòsit podia emmagatzemar gas fins a una pressió de 50 Bars, i els terratrèmols han començat quan la pressió del gas emmagatzemat era de 6 Bars, el que pot voler dir que si haguéssin arribat fins als 50 potser hi hauria hagut un terratrèmol de grau màxim a l'escala de Richter que hauria devastat Catalunya (potser a algú li hagués fet gràcia? Vull pensar que no...). I tot això després d'haver-se gastat, diuen, 30 milions d'euros es estudis geològics, mediambientals i de viabilitat.
I finalment la cirera del pastís. L'adjudicatari va firmar un contracte amb l'Administració que diu que en cas d'interrupció de la operació per qualsevol circumstància, encara que aquesta fóra neglicència de l'explotador, la indemnització a pagar a l'empresa adjudicatària és d'uns mil tres-cents milions d'euros, euro amunt, euro avall.
Que l'explotació del dipòsit s'aturarà sembla ara per ara una evidència palmària. Si l'Administració paga cap indemnització, algú hauria d'anar a la presó, el cap dels serveis jurídics del Ministeri d'Indústria, el ministre, i el secretari d'estat, si no, n'hi ha per fer un magatzem de gas de les mateixes característiques a dalt de tot de la Castellana, a Nuevos Ministerios.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada