diumenge, 20 d’octubre del 2013

Lliçons de dignitat

El col·lectiu de mestres mallorquins ens han donat a tots plegats -especialment als Catalans- una lliçó de dignitat. S'han rebelat de forma pacífica i democràtica contra l'absurditat i la persecució política de la llengua a les Illes. Han demostrat que la defensa del sentit comú i d'uns valors de convivència compartits durant molts anys, és una qüestió tan vital com el que es menja cada dia per dinar.
 
I ho han fet, ho estan fent, amb un coratge, una organització, una convicció i sobre tot una unitat gairebé sense fisures. Contra aquesta voluntat de ser, el poder polític, que no escolta i que venç però no convenç (ni tan sols als pares enviant-los per dues vegades cartes personalitzades per intentar convencer-los que poden canviar la opció lingüística a l'escola), només pot fer que imposar-se per la força, la que els dóna una majoria absoluta que sense dubte perdran a les properes eleccions.
 
La demagògia del senyor Bauzá, que afirma que no vol ser el culpable del fracàs escolar de diverses generacions de nens mallorquins però que impulsa el trilingüisme només per a carregar-se la immersió lingüística que fins la data no ha causat el més mínim problema i que segur que no té la culpa del fracàs escolar, només es pot imposar per la coacció i l'amenaça. Força contra dignitat.
 
El President de la Generalitat de Catalunya també va donar dijous una altra lliçó de dignitat no acceptant anar de número dos d'un acte organitzat a Barcelona per la patronal Foment del Treball perquè el número u l'havia d'ocupar la vicepresidenta del Govern Espanyol en absència del senyor Rajoy, absent d'Espanya per viatge.
 
Home, segur que la cosa es podia haver fet de moltes altres maneres, però penso que davant la malícia del govern espanyol i les ganes de demostrar, especialment en els furs econòmics i empresarials allò del "qui mana aquí", la plantada del President va ser també un acte de dignitat.
 
Catalunya no és una colònia ni un virregnat. És una comunitat autònoma en la que la màxima representativitat institucional la detenta el President de la Generalitat llevat que a l'acte en qüestió hi assisteixi -per aquest ordre-  Rei o Príncep o President del Govern; qualsevol altra cosa és voler fer-nos combregar amb rodes de molí.
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada