L'il·lustre Banc d'Espanya -institució de prestigi mundialment reconegut (tipus FMI, vaja) que com tothom recordarà va ser capaç d'anticipar i predir tots els forats patrimonials, els maldecaps i pèrdues que ha provocat una part del sistema bancari estatal, incloent la tant nostrada Caixa de Girona del peixet de colors taronja i blau- ha diu avui que Espanya ha sortit oficialment de la recessió, després de nou trimestres consecutius de caiguda. Avui doncs, podem dir orgullosos i cofois que "the recession is over" i que hem vist la llum al final del túnel.
I de fet, aquesta afirmació -i medició- coincideix en gran mesura amb l'optimisme proclamat des de la tribuna d'oradors de la Carrera de San Jerónimo de Madrit - ciutat, no concepte- per part del també il·lustres De Guindos (Directiu europeu de Lehman Brothers fins que va fer fallida el 2008...) i Montoro (què hem de dir de l'il·lustre profesor?) en presentar els Pressupostos Generals de l'Estat per 2014 on postul·len amb meditada prudència que "the crisis is over" i que hem vist vida després del túnel.
Però vet aquí que el contribuent -i Cayo Lara- són dolents i tenen ganes de fer la guitza als nobles cavallers de la recuperació econòmica i dels benestar de les generacions futures que viuran dels aires del cel (ja que les pensions estaran tan desvaloritzades que no serviran ni per a comprar pipes) en gosar qüestionar tan noble pronunciament.
Com pot "the crisis" ser "over" amb 6 milions d'aturats? D'acord, tirem de realisme i macroeconomia i no pas de les enquestes de població activa ni llistes d'atur.
És cert, reconeguem que a Espanya no hi ha 6 milions d'aturats (com a conseqüència d'una economia submergida equivalent al 25% del PIB), i que només n'hi ha 4 ó 4,5. Continua essent un drama humà i moral de proporcions catastròfiques. A dia d'avui hi ha dos milions de persones que no tenen feina ni perceben cap mena d'ajut públic. M'estranya que no hi hagi més delinqüència. Amb afirmacions com les dels nostres nobles pròcers, a Suècia o a Àustria hauria dimitit el gavient del ministeri d'economia en ple. Sento amb frivolitat com personatges grisos i sense cap mèrit com a gestors de diner públic afirmen amb contundencia que s'està revertint la tendència econòmica quan, només per citar uns quants exemples apareguts als mitjans aquests darrers tres dies:
- Corporación Mondragón (la més gran cooperativa del món, la joia de la corona d'Euskadi) presenta concurs de creditors amb passius per import de 811 milions d'Euros.
- Delfi auncia un ERO a Sant Cugat de 150 persones.
- El conflicto de Panrico fa cara d'acabar com el rosari de l'aurora (a Madrit en diuen "como el gallo de Morón").
- El comité d'empresa d'Alstom a Santa Perpètua no accepta una mínima flexibilitat laboral.
- La morositat al sector bancari espanyol és la més gran de la història (12%).
- L'ICO deixa diners a les empreses molt solvents al 7,5% d'interès (això amb molta sort).
Fa tanta vergonya que costa de pair.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada