divendres, 11 d’octubre del 2013

La verdad sobre el caso Harry Quebert

De tant en tant la literatura de masses et dona sorpreses inesperades. És el cas de la fantàstica novel·la anomenada "La verdad sobre el caso Harry Quebert" (Ed. Alfaguara), de l'autor suïs Joël Dicker. Aquesta novel·la constitueix el fenòmen literari de l'any. Un èxit de vendes i de crítica aclaparador. Ha guanyat, entre d'altres, el prestigiós Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa i el Premi Goncourt des Lycéens, i això per la segona obra d'un autor de 28 anys.
 
"La verdad...", situada als Estats Units de 2008, escrita amb una simplicitat només aparent és un llibre d'una profunditat literaria espectacular i conté tots els ingredients per a mantenir el lector en una tensió extraordinària, que fa el lector estigui enganxat al llibre sense poder-lo tancar. És una novel·la aparentment sobre literatura però que gira sobre la misteriosa desaparició d'una nena de 15 anys, la Nola Kellergan, que va tenir lloc l'agost del 1975 a un petit poble de la costa est dels Estats Units, Aurora (New Hampshire).
 
És un llibre que recorda el dinamisme rebuscat de la trilogia negra "Millenium" del suec Stieg Larsson, combinat amb la morbositat exquisida del Vladimir Nabokov de Lolita.
 
La gràcia de "La verdad..." és que es tracta d'un llibre treballat des del guió. És una novel·la que busca la complicitat i l'interès del lector des de la primera pàgina. La trama és excel·lent, i es basa en uns personatges extraordinàriament ben treballats i definits, tant els principals, un jove novel·lista jueu de nom Marcus Goldman -amb mare jueva practicant i esquizofrènica amb un tarannà extraordinàriament ben definit per Phipip Roth en moltes de les seves novel·les- i el seu professor de literatura i novel·lista d'èxit Harry Quebert, com els secundaris, que estan estudiats i construits fins al darrer detall: el cap de policia local, la propietària del bar, el seu marit, la seva filla, el jove policia local, el bibliotecari, el cap d'investigació, Perry Gahalowood, la secretària del Goldman, el seu agent literari, el seu editor, un magnat local i el seu secretari desfigurat...
 
L'argument, també simple en aparença es va complicant conforma avança el llibre, i coses que aparentment no tenen la més mínima importància i no guarden relació amb res del que ha de venir, acaben esdevenint detalls importants per a la resolució final de la història. El més important són els girs inesperats que va agafant el llibre, i la constatació que allò que semblava evident no ho és tant.
 
El desenllaç, més que inesperat, permet lligar caps d'elements que semblen inconnexos a l'inici de la història.
 
"La verdad sobre el caso Harry Quebert" és un llibre que manté la tensió narrativa i argumental fins la darrera pàgina, perquè és gairebé en aquesta on el lector acaba entenent la complexitat de la història i de les interrelacions entre els diferents personatges. Argument potent i treballat des de la base, segurament amb diverses visites per part de l'autor als escenaris dels fets.
 
Em trec el barret davant un llibre que està cridat a esdevenir un èxit mundial perquè està escrit amb una coherència i honestetat que són impossibles de rebatre.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

1 comentari:

  1. Totalment d acord amb tu, és un llibre que no pots deixar fins el final.

    ResponElimina