La meva àvia materna cuinava les millors patates fregides del món (ella en deia "trumfes"). Era una dona de pagès de tota la vida. Era la Mercè del Mas del Molí de més amunt (abans la Mercè del Mas del Monjo). També deia algunes frases sàvies que quan era petit no entenia, i que després, en perspectiva, van cobrar tot el sentit. Una d'aquestes frases era -ella sempre feia feina sense parar, ja al camp, ja a la cuina, ja als estables amb vaques i gallines- "Qui no té res a fer el gat pentina".
En aquest país i a l'Estat Espanyol en general, la frase de l'àvia és d'aplicació gairebé universal. Hi ha un munt de gent que o té poca feina, o encefalograma pla, o bé s'avorreix miserablement. Tot això ve al cas perquè darrerament "els de les notícies esportives" -concepte que afecta per igual a periodistas televisius, radiofònics o de diaris i públic apassionat- o no tenen feina o s'avorreixen perquè no es generen notícies o contribueixen al baix to general del país.
Els esports de masses mai no m'han interessat massa, i el futbol encara menys. Però veient el nivell de tot plegat, si la cosa m'interessés, em començaria a preocupar. Avui he sortit abans de la feina per anar al metge i he pogut fullejar alguna diari. Només es podía triar entre "Pronto", "Lecturas" i prensa esportiva. He optat per la darrera com a mal menor. Doncs bé, el penal assenyalat ahir per un àrbitre asturià, sembla, que de forma improcedent a favor del Madrit (ciutat, no concepte) al minut 94 ha estat a punt de provocar un cataclisme atòmic. Total perquè semblaria que el Madrit va guanyar sense mereixer-ho. Pàgines i pàgines sobre si el penal era correcte o no. Escàndol! Villarato! Imperialisme! Ni el Franco ho hagués fet millor per a desviar l'atenció de les coses que veritablement compten.
Però hi ha més. La polèmica sobre si el joc del Barça és millor o pitjor amb un tal Tata Martino (que no és cap model del fabricant de cotxes indi sinó un entrenador de futbol, casualment argentí), que diu i contradiu que se'l qüestiona perquè no és ni de la casa ni holandés? Torna el racisme al món del futbol, aquesta vegada des de dalt. D'aquesta cançó, tip de sentir-la a la ràdio i veure-la a la tale, n'estic fastiguejat.
I llavors les piulades i recontrapiulades, com al mercat de Calaf. Que aquest ha dit i l'altre ha fet i l'àrbitre només està amb el poder, i Cruyiff dient públicament que Rosell deu diners a la seva fundació i no els paga perquè no el pot veure. I Cruyiff afirmant que s'ha fet de l'Ajax.
La cosa és tan borderline que fa feredat pensar que una part molt important de la graella televisiva, radiofònica i periodística està ocupada per aquest tipus d'informacions i d'individus.
Un exemple més de com va el món Ibèric (en general i sense fer masses distincions per raó de bandera).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada