Vist que no hi ha una manera racional -ni emocional ara ja- de combatre l'independentisme català -la desafecció catalana, diria més aviat- des de Madrit (concepte, no ciutat) contraataquen amb l'estratègia del "llop ferotge", ja saben, aquell que espantava la caputxeta vermella quan aquesta es passejava pel bosc en direcció a la casa de la seva àvia.
L'estratègia és simple, com ho són els plantejaments dels que tenen visió i pensament únic. És la típica argumentació de les religions, basades en l'acolloniment que provoquen les flames eternes de l'infern amb la que regalaven els capellans del Segle XX als seus feligresos si, segons el clergat, el populatx es portava malament.
Cauran malediccions eternes sobre els dolents i insolidaris que gosin desafiar la "indisoluble unidad de la madre patria". I les malediccions són sobre tot econòmiques, entre les més citades: "no cobrareu les pensions" (per esclatar de riure, quan tothom sap que l'Administració Central es vanta que estalviarà 33.000 milions d'Euros en pensions en els propers anys després de l'aprovació de la reforma que aprovarà el PP i que les desvincula de l'increment de l'IPC i les associa a la bonança de les finances de l'Estat...) i "us faran fora d'Europa", proferida per aquell gran resentit de nom Joaquin Almúnia, que fa tans anys que els mateixos socialistes van expatriar a Brussel·les que només ens en recordaríem consultant les hemeroteques.
De l'"us faran fora d'Europa" en vull fer un parell de comentaris. El primer, en relació al referéndum escocès. Diguin el que diguin els qui ho diuen, la situació d'Escòcia és la mateixa que la de Catalunya: un territori que vol votar respecte del seu futur polític. Només hi ha dues diferències: que això succeeix en una democràcia d'alta intensitat, com la Britànica, i que això potser succeeix perquè el Prime Minister Cameron està força convençut que el referéndum el guanyarà (jo també ho penso, però ja en parlarem....). Algú ha parlat de la sortida d'Europa d'una eventual Escòcia independent? Algun ressó als mitjans? Home, el màxim que s'ha sentit és que mantenint-se en un status provisional (però dins de la UE) hauria de ratificar el Tractat de la Unió altra vegada.
Home, que ens facin por amb el CNI, l'exèrcit i d'altres collonades encara ho accepto, però que ens tractin d'imbècils, doncs no. És com allò del "se't pixen al cim i et diuen que plou". Resulta que pel famós corredor mediterrani passa el 70% de l'exportació espanyola que va cap a la resta de la Unió...Algú s'imagina les taronges valencianes o les verdures de Múrcia pagant aranzels per entrar a Catalunya abans d'arribar al Pertús? Oi que no? Doncs jo tampoc.
De tota manera, pensant-ho fredament, un acord d'associació amb la Unió tipus Turquia (aranzel 0%) i amb la recuperació de la pesseta (que no oblidem van inventar els Catalans), segurament a Catalunya no li aniria malament del tot, sino, que li preguntin a en Paul Krugman, que de ben segur ho trobaria molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada