dimecres, 11 de setembre del 2013

Via Catalana: impressionant de debò

Avui ha estat sense dubte, un dia històric per Catalunya. Revisant ara mateix la premsa digital i el que estava informant TV3, més d'un milió i mig de persones han participat a la Via Catalana convocada i organitzada per l'Assemblea Nacional de Catalunya.

Amb tots els matisos que es vulguin apuntar, la capacitat tant de mobilització con d'organització de la societat civil catalana s'ha tornat a posar a proba i aquesta ha estat superada amb escreix. Organitzar una cadena com aquesta i que, a Catalunya, no s'hagi hagut de comptabilitzar ni un sol incident, diu molt a favor del civisme, sentit comú i ganes de fer les coses ben fetes per part dels participants.
 
Amb la família i una colla d'amics hem estat al tram 580 (km. 706 de la Nacional II), a Riudellots de la Selva, i he de dir que això del civisme ho he viscut en persona. Ningú no cridava, ningú no fumava (no tinc constància que hi hagués cap prohibició al respecte), tothom respectava en tot moment les consignes de l'Organització, tothom estava pel que havia d'estar, amb paciència, ordre i respecte.
 
Per cert, faig un incís per a comentar que m'he de treure el barret davant la ANC i els voluntaris: tot ha funcionat amb una precisió mil·limètrica, com un rellotge suïs. La senyalització d'accessos, les zones d'aparcament, hi havia fins i tot lavabos químics en tots els trams. Llavors ens han anat donant les consignes de com i on situar-nos.
 
A més a més, hi havia grans altaveus desplegats connectats a Catalunya Ràdio, de forma que en tot moment els participants sabien el que passava a la resta dels punts de la cadena. Hem pogut sentit els parlaments del Xavier Rubert al Pertús i la Marina Comas (la nena protagonista de "Pa negre") a Alcanar.
 
Ha estat una tarda diferent, reivindicativa i festiva alhora, molt més relaxada que la manifestació a Barcelona d'ara fa un any, on córrer dos metres era una aventura que implicava un quart d'hora, amb sort. A més a més de la cadena s'han organitzat espontàniament onades de gent amb les mans enllaçades i braços amunt cada vegada que passava un helicòpter o una moto amb càmera.
 
Malgrat el despreci de l'Alícia Sánchez (que cal desconsiderar perquè no dóna la talla mínima i avergonyeix als seus propis militants) i de l'Albert Rivera (aquest sí que cal tenir-lo en compte perquè el seu discurs és seriós i intel·ligent), i el discurs recurrent de tots dos de que la sobirania rau en les Corts espanyoles i en la seva Constitució, no es pot ignorar un fet com el d'aquesta tarda (més de 1.000 periodistas de tot el món desplaçats per informar de la Via Catalana).
 
El govern del PP haurà de bellugar fitxa sí o sí, encara que sigui per negar als Catalans el pa i la sal per enèssima vegada. Si s'entossudeixen a ignorar el clam d'una part significativa de la població (es podrà discutir sobre xifres, però l'evidència és sobre la taula: ara ja no podrà dir la Soraya Sáez que "esto del independentismo se trata de un calentón de verano...") tot agafarà un caire més lleig i perillós, però el que ha quedat meridianament clar, avui una altra vegada, és que això no té marxa enrerre, al menys el fet de preguntar al poble com vol que sigui en seu futur.
 
 
 
 
 
 
 


1 comentari:

  1. Doncs la Sorayita encara l ha dita més grossa, no subestimis mai aquests peperos...

    ResponElimina