Escalfament local

Com era previsible i esperable la pre-batalla política comença amb la guerra de declaracions i contra-declaracions. Òbviament els mitjans, d'un i altre bàndol -parlem de bàndols perquè és així com es percep des dels mitjans- volen portar l'aigua al seu molí i busquen les opinions més punyents o amb més força mediàtica.

 

 Alguns dels titulars d'avui són:

1. A Telemadrid, l'economista Juan Velarde, premi Príncep d'Astúries, no descarta que s'hagi de bombardejar Catalunya (de fet el mateix Azaña ja havia dit en una ocasió que cal bombardejar Barcelona cada 50 anys).

2. Al Círculo Ecuestre de Barcelona, entre d'altres perles Esperanza Aguirre diu que una escola "adoctrinada" se suma, uns mitjans de comunicació incapaços de "criticar el pensament únic nacionalista" (això després d'afirmar que calia catalanitzar Espanya).

3. Portada de l'ABC: "L''Eurovegas' català se n'anirà si insisteixen amb el separatisme".

4. Portada de El Mundo (diari conegut per la seva gran estima a la monarquia): "El Rei va acusar el nacionalisme de 'treure la gent al carrer amb enganys'".

5. A l'Ara: La plataforma 'Som Catalunya, somos España' ha convocat una concentració a la plaça Catalunya de Barcelona el dia 12 d'octubre per defensar "una Catalunya de tots dins d'una Espanya plural", com la que es va fer per primera vegada l'any 2012.

6. Portada de La Razón: "Nadie puede no entender que si Cataluña se independiza, sale de la UE" (explícitament el titular tracta els que defensen una Catalunya part de la UE com a imbècils).

 

A l'estratègia de la por (econòmica fonamentalment) ara s'hi suma la de l'amenaça, la implicació de la monarquia, el despreci a una manera de fer, i la cerca d'aquesta "minoría silenciosa" que no s'acaba de trobar i que tal vegada aflorarà com un bolet de tardor el dia de la Hispanitat.

 

Hi ha dues consideracions ràpides que se m'acuden. La primera és que per fi es comença a prendre "el problema catalán" com una cosa seriosa i no pas una flor d'estiu. I aquest és, com postulen tots els manuals, la primera part per a resoldre qualsevol problema: reconèixer-ne l'existència. Vol dir, mirant-ho en positiu, que és la part prèvia a una negociació política que sí o sí haurà de tenir lloc. Han deixat d'ignorar el problema i s'han posat a atacar mediàticament. Bon senyal.

 

I la segona és que si Madrit (concepte no ciutat) amenaça amb la sortida de Catalunya de la Unió Europea, vol dir, que per primera vegada s'està reconeixent implícitament la possibilitat que tal cosa succeeixi. És una passa endanvat.

 

És imprevisible, cada vegada més i dependrà de molts factors, com acabarà tot plegat, però el que és segur (ja ho deia ara fa un any després de la manifestació de la Diada del 2012), que ja res tornarà a ser exactament com era.