Pere Navarro et al.

El procés d'idiotització que està patint la classe política, desbordada per tots els flancs, utilitzant terminologia militar, provoca ridículs estrepitosos com els de dos personatges desubicats que es van empetitint dia a dia, conforme els esdeveniments els ultrapassen i són incapaços de reaccionar amb l'amplitud de mires que exigeix una situació complexa com la que estem vivint.

 

Escoltar el ridícul que feia aquest matí un tal Pere Navarro, pressumpte primer secretari d'un partit al que la ideologia i el discurs li fa aigües per tots cantons -malhauradament i per desgràcia dels catalans, he d'afegir- al Matí de Catalunya Ràdio faria enrojolir el més indiferent dels oients. Un tipus que no té discurs, i que quan surt només diu exabruptes extemporanis (com no fa gaire, aquelles declaraciosn en les que deia, sense solta ni volta, que el Borbó havia d'abdicar, tot i que en el seu dia vaig defensar -al menys- el seu coratge), diu ara que cal fer pagar el desplegament de seguretat que suposarà la Via Catalana pel dret a decidir.

 

Home, que això ho digui una descerebrada amb cirugia estètica facial que no toca ni quarts ni hores i que va pels restaurants fent-se sentir de valent, encara ho puc entendre, no sigui que l'Albert Rivera acabi traient més vots que ella el dia menys pensat o a les properes eleccions, però que ho digui el Primer Secretari d'un partit que ha estat una de les claus del progressisme, de la convivència, i de la recuperació de la normalitat democràtica a Catalunya em provoca un sentiment a cavall entre la indignació i la ràbia.

 

Indignació perquè això de fer pagar per les manifestacions ho podria invocar qualsevol pinxo de dretes, que per això són de dretes i en general només es manifesten per defensar la prohibició a l'abortament, les vingudes del Papa a la Malvarrosa (ai!, si el pobre Blasco Ibáñez aixequés el cap...) i les manifestacions del 12 d'octubre, de bon rollo i sense reivindicacions compromeses.

 

Ràbia per la incoherència (on són totes les manifestacions que han organitzat les esquerres d'aquest país durant tants anys i que han contribuït al progres social i a la lluita pels drets ciutadans.....), per la poca amplitud de mires (ha quedat demostrat que el tal Navarro senzillament no té discurs, o també té por de Ciutadans....), per la poca solidesa dels seus arguments, que no s'aguanten ni amb pinces. Ràbia senzillament perquè li fa ràbia que la Via Catalana triomfi i perquè no sap com aturar-ho. Quina llàstima. Quina oportunitat perduda.

 

Entristeix veure aquest panorama, en un partit que va ser pal de paller de Catalunya i del que avui, entre les baixes i la dissidència interna i -sobre tot- de la militància i simpatitzants (ho vaig ser durant molt temps, ho admeto), no en queden ni les engrunes.