Els nord-americans tenen una frase feta, molt vulgar i molt popular alhora que diu literalment "Same shit, different day" ("mateixa merda, dia diferent") i que s'utilitza molt sovint per significar que moltes coses triguen molt de temps a canviar.
Aquests dies d'agost que he passat amb la família a Sant Antoni he constatat que molta de la "merda" que l'any 2012 vaig denunciar en aquest bloc, continua exactament, exactament, en la mateixa situació, com si no hagués passat el temps, com si el món s'hagués aturat.
Només he trobat una diferencia significativa: hi ha els mateixos pisos per vendre que l'any passat, pis amunt, pis avall, però els descomptes que s'ofereixen arriben ara al 50%, és el cas de l'edifici ubicat a l'entrada de Sant Antoni, davant la botiga "Mobles Tomàs", on fa molts anys hi va haver una discoteca que es deia "Orange 2". Això sí, els xinesos que ocupaven el local comercial de la planta baixa (que deuria fer, pel cap baix 3.000 metres quadrats), van abandonar el mateix tot d'una (més o menys coindicint en el temps en quan es va desmantellar a Madrit -ciutat, no concepte- la trama xinesa de blanqueig de capitals), donant des d'aleshores al conjunt, un aspecte si cal més desolador.
Per a la resta, tot segueix amb el mateix estat de dessídia i deixadesa que l'any passat. Continúen els esquelets de formigó de 3 edificis en construcció a la carretera de Calonge (després d'un altre monstre abandonat de fa anys, la sala de festes "La Sala"), continua la ruïna de la casa abandonada a la plaça de l'església (suposat embrió d'un hotel d'entitats, o això em van dir fa molt de temps), l'antic restaurant i hostal Guillermo ofereix una simpàtica imatge de decadència al bell mig del Passeig de Sant Antoni, i la platja continua tenint, si fa no fa, el mateix número de puntes de cigarret i la mateixa quantitat de porqueria (malgrat la professionalitat dels integrants de la brigada).
Els carrers segueixen tan bruts com de costum, amb abundants defecacions canines, costa trobar una paperera, i les restes d'obres en construcció tenen exactament el mateix aspecte d'un any abans.
Em pregunto si és veritablement tan difícil aconseguir posar un mínim d'ordre en aspectes que tenen una transcendència i un impacte estètic molt important entre els ciutadans i -sobre tot- els turistes. No conec la resposta, però la intuició em diu que moltes coses són tan senzilles com semblen i que només cal una mica de voluntat per part dels nostres governants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada