divendres, 9 de març del 2012

Sobirania nacional (Espanya) i sobirania real (Europa)

El senyor Rajoy I, "El missing", surt poc, però en la línia de la mediocritat excelsa de les classes polítiques espanyoles, quan surt és per fer-se notar. I jo que pensava, ingènuament, que vuit anys d'oposició li haurien servit per aprendre algunes coses bàsiques,...anglès, posem per cas, o comptabilitat nacional, per, posem per cas, entendre com es genera un dèfit del 8,5% del PIB, o de macroeconomia per entendre que, posem per cas, apujar els impostos sobre la renda no són el vehicle més adequat per a corregir els dèficits de l'estat.

La setmana passada a Brussel.les va fer un dels papers més galdosos d'aquest període de govern de 3 meses que ara porta. Va posar els bemols sobre la taula, i va dir ben fort -i en castellà, perquè és incapaç de parlar altra llengua, aquesta és la riquesa lingüística del personatge- que el sostre de dèficit del 4,4% que "imposa" Bruseles no es podrà complir perquè venim d'una herència emmetzinada del 8,5% i que per tant, encara que, això sí, farem tots els possibles, l'objectiu es fixa en el 5,8% i que Brussel.les pot dir missa però que Espanya és un país sobirà i que ningú no els ha de dir què ni com han de fer les coses.

Fantàstic! Les seves declaracions han fet la volta al món autoanomenat civilitzat i d'entrada les conseqüències han estat una caiguda significativa de la borsa espanyola i un incrment de la prima de risc.  
I tot per la sobirania nacional!!Llavors, aquesta sobirania nacional tan madrilenya (de Madrit, concepte, és clar) esdevé encara més nacional quan al Consell de política fiscal i financera s'informa que l'objectiu de dèficit dels ajuntaments i les comunitats autònomes roman invariat, en el cas de les comunitats a l'1,5%. O sigui, que no en té prou en no fer cas als acords presos a Brussel·les sinó que, a més a més, és insolidari amb les autonomies que, com Catalunya, tenen transferides competències com ara Sanitat o Educació, grans consumidores de recursos públics. Així, la culpa del dispendi i de les desviacions sempre serà de les autonomies (i la gran pregunta que es fa la dreta ja comença a estendre's, com taca d'oli: per què hem de tenir 17 "de tot"? Per què 17 defensors del poble, o 17 sanitats, 17 televisions, o 17 models educatius?). Però, senyors de la caverna...ja sé que no són gaire defensors de la memòria històrica, en el sentit més ample de la paraula,...no se'n recorden que l'Espanya radial i la de les autonomies la van crear Vostès? I només per a frenar una Catalunya que, legítimament, demanava la seva autonomia. Ara el monstre que han creat se'ls ha girat en contra.

I en comptes de començar a tallar d'arrel aquelles fonts de despesa inútil que el Govern de Madrit pot controlar de forma directa, doncs no, es tracta d'abraonar-se contra les autonomies en general, i contra Catalunya en particular. Per què no comencen a demantellar les diputacions? Per què no es carreguen el Senat? Per què no eliminen els càrrecs de confiança? Per què no reformen les Mútues? Per què no retallen la despesa militar? Per què no es carreguen el Ministeri de Cultura? Per què no reformen la prestació d'atur.....?

És una forma especial d'entendre la sobirania nacional, la dels pebrots i l'Intereconomia, la gomina i la corbata rosa, els botons de puny i en Cristiano Ronaldo. No tenen ni tan sols perspectiva que la sobirania és un concepte arcaïc (ja ho deia Ortega i Gasset), i que un país independent com Grècia ja fa molt de temps que ha perdut la sobirania, la dignitat de país, i fins i tot l'honor, que com diria Calderón, és patrimoni de l'ànima, però l'ànima grega no és ni tan sols de Déu, sino de la troika. Cal que el Senyor Rajoy I vagi en compte amb la sobirania nacional, no sigui que quan es giri d'esquena els mercats li prenguin de les mans, com li va passar als grecs... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada