Llegeixo a l'Ara d'avui que el Lehendakari basc (no sé si és molt honorable o no, però no ho tinc del tot clar) s'ha gastat en tres anys (2009-2011) 125.000 € de l'erari públic basc en classes d'Euskera, atenent a un compromís electoral que va fer l'any 2009 quan va arribar a la Lehendekaritza.
En temps de retallades generalitzades de la despesa pública, el pressupost de classes del Molt Honorable s'incrementa aquest any 2012 en 8.000 € fins a arribar als 48.112 € per a ser exactes. Home, l'afer té molt poca justificació, però si resulta que el Sr. López, de nom de pila Patxi (suposo que per dissimular), ha estat 50 de les seves 53 primaveres de vida vivint totalment d'esquenes a l'euskera -com, d'altra banda, un percentatge majoritari de la població basca, siguin autòctons o inmigrants- té poca justificació que hores d'ara el senyor es desperti amb ganes de fer un aurresku i poder demanar en Euskera unes tapes al casc antic de Donosti.
Perquè a més a més, sembla que les classes no estan donant el fruit desitjat. Hom podria pensar que, després de tres anys d'esforços i 125.000 € invertits en classes particulars, els resultats, en persones de quoeficient intel·lectual normal, haurien de ser espectaculars. Fins i tot l'Ex-President de la Generalitat José Montilla, va treure força profit de les seves classes de català amb professor (de fet era professora) particular a primera hora del matí. Però diuen males llengües que aquest no és el cas. Sembla més aviat el cas d'un tal Aznar o un tal Zapatero amb l'anglès. Diuen que no hi ha maneres, i això que la promesa electoral implicava que abans d'acabar el mandat concediria una entrevista exclussivament parlada en Euskera. Anem malament, fins i tot allà on la gent és rica i sàvia i feliç, allà on lliguen gossos amb llangonisses.
Doncs això, hi ha una escola de pensament econòmic que diu, tot referint-se a la "res publica", que allò que no té cost, no val res, i que per tant no és valorat. És escandalós, encara que el tresor públic basc i el seu flamant concert econòmic s'ho puguin permetre, que es dil·lapidin impunement els diners que són de tots. Això és el que fa mermar la confiança del ciutadà del carrer en la (seva) classe política. Si el Sr. López vol fer classes d'Euskera per quedar bé i per què muda i per què fa modern fantàstic, però amb tres alternatives que no són cap de les que s'han produït en realitat:
- o es paga ell els capricis (especialment si, com sembla, no n'ha de treure profit),
- o els paga el govern basc a preus raonables, és a dir, de mercat (jo amb 125.000 € en tres anys em comprometria fins i tot a parlar mandinga, una llengua que als alts estaments de la judicatura espanyola sembla agradar-los molt)
- o els paga el govern basc però si al cap de quatre anys no és fluent en Euskera com el Sr. Ardanza, que torni fins l'últim cèntim d'euro, però d'això, els que han viscut tota la vida de la cosa pública, no en volen sentir ni parlar.
Cada vegada entenc més determinats col·lectius que formen part dels anomenants indignats. Notícies com aquesta farien indignar fins i tot els més indiferents. O tempora, o mores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada