dijous, 22 de març del 2012

Una bomba de rellotgeria: el dèficit tarifari elèctric

Després de l'esclat de la bombolla immobiliària que encara cueja (i cuejarà per anys), en ple procés de desmantellament de l'estructura bancària i de caixes d'estalvi espanyol, després de la fallida de les autopistes madrilenyes, i amb una situació de dèficit públic creixent, el dèficit de tarifa del sector elèctric espanyol, que fa temps que s'arrossega però que ha crescut de forma exponencial (i irracional) amb el zapaterisme, és un altre dels grans merdés que es guarden sota la catifa i que no trigarà a esclatar.

El forat actual està quantificat en 24.000 milions d'Euros, una frugalitat que suposa ni més ni menys que aproximadament el 3% del PIB de l'Estat Espanyol. El problema addicional és que, malgrat que el "Real Decreto-Ley 14/2010" establia que el dèficit previst no podria superar el 2012  1.500 milions d'Euros, resulta que la proposta d'ordre ministerial que ha de revisar les tarifes del 2012 ja preveu un dèficit de 5.270 milions d'Euros. Fantàstic. És com en el cas de la disposició addicional segona de l'Estatut de Catalunya: s'aprova una llei i el mateix que l'aprova és incapaç de cumplir-la. Hi ha d'altres exemples, com la llei per combatre la morositat empresarial, i tants d'altres.

En fi, per què es produeix aquest dèficit, o primer de tot, què és aquest dèficit? Doncs la diferència entre el cost de generació de l'electricitat que es consumeix a Espanya i el que cobren les companyies elèctriques dels consumidors (nosaltres) mitjançant el pagament de la factura elèctrica. El dèficit s'ha generat, fent-ho simple, ras i curt, perquè en els últims anys, l'Administració de l'Estat ha apostat, mitjançant la subvenció, pel desenvolupament de fonts de generació alternatives a les convencionals, procedents de fonts renovables. La idea en sí no és dolenta, ja que la dependència d'Espanya de l'energia procedent de combustibles fòssils (petroli o gas natural) o de les nuclears era, i en menor mesura continua essent, molt alta. Ara bé, com tantes i tantes coses la seva implementació pràctica, amb la generació d'un forat que s'avalua en uns 5.000 milions d'euros cada any en els darrers anys, ha estat, com a mínim, poc reflexiva.

La subvenció és gairebé sempre dolenta, ja que en la majoria dels casos reflexa ineficiència, i si bé estem d'acord en que calia un desenvolupament de fonts d'energia alternatives, com gairebé sempre, a la Pell de Brau ens hem passat de frenada. Actualment un terç de la capacitat de generació d'energia instal·lada procedeix de fonts renovables: eòlica, fotovoltaica, termoelèctrica, biomassa, etc...i això s'ha fet en molt pocs temps, amb una gran inversió procedent en molts casos de fora d'Espanya, i ha estat com a conseqüència de la subvencions. En molts casos subvencions altíssimes, incomparablement superiors a les pagades en d'altres països europeus:22,5 € per MWh en front 3€ a Anglaterra o 1 € a França per posar dos exemples. Però és que a més a més, s'han subvencionat fonts d'energia que tenen un cost de producció molt elevat (perquè estan encara en fase incipient, i per tant poc madures per a la producció massiva), per exemple la solar fotovoltaica costa gairebé 450 € per MWh mentre que la nuclear en costa menys de 50. Home no vull dir que Fukushima no faci por, però entre poc i massa....   

Un dels primers consells de ministres de Rajoy I el Breve ha congelat les primes a la generació via renovables sine die i ha establert una moratòria per tots els projectes que encara no estaven registrats, però és clar ha de mantenir les primes a les instal·lacions existents. La mesura és sensata, però no atura el problema, només el pal·lia parcialment. I què es fa amb el dèficit existent? Doncs en part (gairebé la meitat) es "titulitza". I què vol dir això? Doncs més o menys el que van fer els banquers americans amb les anomenades "subprimes": s'agafa el dèficit tarifari i es converteix en un "dret" que té un valor de cotització en un mercat secundari organitzat...Sense comentaris. Tothom sap com va acabar el pollastre de les subprimes, sinó que li preguntin a Lehman Brothers.

I algú sap qui acabarà pagant al final tot aquest pastís? Doncs jo en tinc lleugeres sospites...De moment la factura elèctrica ja pujarà a partir del mes d'abril.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada