Centre de recerca Príncep Felip de València

Avui trenco una norma no escrita que tinc des de fa molt temps, i és la de no fer massa cas els correus electrònics que arriben amb missatges reivindicatius, o d'acció suposadament solidària que cal enviar en còpia oculta a quantes més persones millor. No reenviaré el correu que he rebut (d'una font de confiança), però sí que en parlaré en aquest espai.

El correu informa d'un ERO massiu al Centre de Recerca Príncep Felip. La notícia em crida l'atenció, ja que parla del comiat salvatge de més de 100 treballadors, dels quals una vuitantena, investigadors. També diu que el centre, que depèn de la Generalidad valenciana, (sí sí aquella que fins no fa gaire tenia com a màxim dirigent un senyor estirat i alt que va a missa cada diumenge i té una senyora que quan rep regals diu literalment a l'emissor que "se ha pasado tres pueblos") que tanca catorze línies de recerca entre les que destaquen algunes dedicades a l'alzeimer, càncer i parkinson. Faig una cerca per internet i em costa poc trobar notícies de la premsa convencional que corroboren la veracitat de la notícia. No em puc estar doncs de contribuir, encara que sigui amb una goteta, a la difussió d'una situació que penso és del tot reprobable i que una vegada més ens porta a avergonir-nos de molts d'aquells que constitueixen la mal anomenada classe política.

Pel que sembla, més enllà que el "mètode" de comiat exprés utilitzat diu molt dels seus responsables, el centre costava per sota dels deu milions d'euros l'any i segons la Generalidad, s'havia de racionalitzar. El que oblida mencionar la nota de premsa és que la "Sociedad Proyectos Temáticos de la Comunidad" disposa aquest 2012 d'una aportació de 35 milions d'euros per activitats tan edificants i de tan valor afegit com el desenvolupament d'actes tals com la Fòrmula 1, l'Open de Tenis, el Màsters Golf i la Volvo Ocean Race. Ja tenen part de raó, ja els francesos, quan des del seu guinyol de Canal+ s'enfoten dels espanyols tot resaltant que més enllà de l'esport, ni cinc de calaix.

I és que el model que la Generalidad ha volgut impulsar a València coincideix amb el de l'Espanya del "pelotazo", la de la cultura del diner ràpid i fàcil, l'especulació i el curt termini. Aquest és el model de la insostenibilitat, arrodonida amb el desig d'obtenir l'aigua que el territori no té de forma natural per tal d'augmentar l'especulació i la destrucció del medi. Sembla ser que la cultura de les urbanitzacions i els camps de golf encara no ha estat desterrada. I no ho ha estat perquè encara n'hi ha molts que manen, o són prop del poder, que ho porten a l'ADN.

Alguna cosa deu haver vist el gran mecenes de les ciències i la cultura anomenat Sheldon Adelson quan ha decidit que la millor ubicació a Europa per a instal·lar el macrocomplexe de casinos, hotels i centres comercials és Espanya. Si Barcelona fós finalment l'escollida, la nostra capital competiria amb les simpàtiques vil·les de Macau i Singapur, creant riquesa efímera, devorant sòl de forma irreversible i recrutant centenars de persones per a treballs de baixísima qualificació. Em pregunto per què en Sheldon no haurà escollit Estocolm o Munich, posem per cas? Deu ser que hi fa massa fred.