Sembla impossible que el bressol de la civilització occidental, la pàtria de la filosofia i del pensament modern pugui estar en aquesta situació de desgavell econòmic i moral.
Avui els ministres d'economia de la Unió Europea celebren cofois que els creditors privats de l'economia grega (fonamentalment el sector bancari), els que no fa tant temps van comprar deute públic grec en grans quantitats, hagin acceptat una quitança del cinquanta per cent del valor dels seus títols. Doncs aquest xantantge, orquestrat i tutelat per la Unió Europea i tolerat pel Banc Central Europeu, ha estat acceptat pel noranta-cinc per cent dels creditors. Institucions que han acceptat que de cada mil euros de títols de deute de l'economia grega, només els en tornaran cinc-cents al seu venciment.
Home, doncs, que voleu que us digui... si amb aquesta dràstica mesura la cosa s'arreglés per sempre més, continuaria sense estar-hi d'acord però com a mínim ho entendria, però el fons de la qüestió continua sense resoldre's (l'endeutament de l'economia grega continua essent gegantí, d'un 120% del seu P.I.B., després de la quitança), i aquesta solució d'avui, no deixa de ser més que un pegat que no farà sinó allargar l'agonia.
I en que es basa aquesta afirmació tan rotunda? Doncs el en fet que Grècia és una economia molt petita, escassament industrialitzada, amb molt poca productivitat, amb grandíssima economia submergida, i el que és pitjor, amb un percentatge d'ocupació generada exclussivament pel sector públic que enrigui-se'n vostès d'Extremadura. Més del 60% de la població activa treballa de forma directa o indirecta pel sector públic.
Amb aquesta situació de fet, una massiva fugida de capitals grecs cap a l'exterior, fonamentalment cap a Xipre i Suïssa als darrers anys, estimada en més de 40.000 milions d'Euros, i amb el frau i la corrupció instal·lats a la vida quotidiana (quaranta-cinc mil morts cobrant pensions de jubilació fins fa quatre dies), el país té un futur escàs dins la Unió Europea. Què ha aconseguit aquesta política radical d'austeritat i contenció auspiciada per la troika? Doncs doblar la taxa d'atur i triplicar la fugida de capitals. La situació de Grècia avui és que gasta menys (fins i tot el ministre d'economia, Evangelos Venizelos, es veu més prim) i deu menys diners, això és una evidència, però també que té menys futur, menys il·lusió col·lectiva i menys ganes de sortir endavant.
Tinc pocs dubtes que Grècia haurà d'acabar sortint de l'Euro i que acabarà fent default (no sé si serà primer l'ou o la gallina). Només una devaluació basada en una altra unitat monetària pot fer tornar massivament els capitals d'inversió al país hel·lè, i el turisme, i l'activitat productiva....
El pitjor de tot això però és l'efecte dominó que aquesta quitança irresponsable pot provocar a la resta de països perifèrics amb problemes estructurals i d'endeutament. Els portuguesos poden reclamar demà mateix que per què ells no? I els irlandesos, i si això succeeix s'hi afegiran espanyols i italians, i si tot això passés (que no crec, al menys en el cas d'Itàlia i Espanya) seria el principi de la fi d'aquesta Europa que van somiar els Adenauers, els Köls, Delors i companyia.
Fins que no hi hagi una veritable harmonització fiscal i una sobirania econòmica absoluta per part de Brussel·les, l'Europa que coneixem continuarà essent un bonic somni que un dia va poder ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada