La notícia d'aquest matí de tots els diaris editats a Catalunya (ja des d'ahir) és el desembarcament de l'empresa automobilística xinesa Chery a Europa, en concret a la Zona Franca de Barcelona, a les instal·lacions de l'antiga Nissan Motor Ibérica. Una notícia transcendent de mena, d'aquelles que no cada dia, ni tan sols cada més, surten als diaris.
Aquesta informació, és naturalment, portada de tots els diaris de Barcelona, però de cap portada dels de Madrid. He fet un cop d'ull als principals rotatius editats a la capital d'Espanya, hi ho he pogut constatar, però m'ha estat més fàcil llegir la notícia d'El Nacional (https://www.elnacional.cat/ca/politica/portades-madrid-no-interessa-chery-sino-eta_1200503_102.html). De Catalunya, el que més interessa és el fenòmen pallasil de l'Aliança Catalanya de la senyora Sílvia Orriols (quin especímen! si em permeten) i les aventures i desventures del "terrorista fugado" Puigdemont.
Així van les coses en aquestes terres i aquesta és una veritat com la copa d'un pi. Els èxits econòmics que poden beneficiar Catalunya no interessen gairebé ningú de la capital. Però no hem quedat que també som Espanya, que fem part d'Espanya? Doncs només quan interessa i pel que interessa. L'únic fet remarcable, i positiu, va estar la presència del president del Govern Pedro Sánchez, al costat del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a l'acte de signatura de l'acord entre entre Ebro i Chery.
L'acord, immens en termes econòmics, generarà quan la fàbrica estigui en ple funcionament, uns 1.200 llocs de treball directes (amb prioritat pels antics empleats de Nissan, molts d'ells a l'atur des de 2020, quan la japonesa va tancar les portes) i més de 20.000 indirectes l'any 2029, quan de la nova factoria de Barcelona es preveu que en surtin 150.000 vehicles, i de retruc, permet recuperar la mítica marca EBRO, de la que ens recordem els que ja tenim una certa edat.
Un èxit industrial per a Barcelona i Catalunya. I per l'equip que ho ha fet possible. Tinc l'orgull de poder escriure que una de les persones que l'han fet possible és un gran amic meu, cosa que m'omple de joia, per ell i per nosaltres, i pel futur industrial de Catalunya.
No vull fer política en aquest article, però si he de triar entre un Hard Rock Cafè o un parc temàtic de casinos i de lleure i hostaleria o un hub industrial automobilístic, entendran que des de la meva perspectiva no hi ha color. No hi ha color. Vinc de la indústria, on treballo des de fa més de vint-i-cinc anys i no puc obviar les virtuts de sostenibilitat, llarg termini i valor afegit que aporta la indústria, associada, naturalment, a salaris ben pagats i a un satèl·lits d'indústria auxiliar i de R+D que esdevenen un cercle virtuós.
Chery serà el primer fabricant de vehicles xinès que desembarca a Europa, en una calculada política d'anticipar-se als aranzels que la UE posarà a la importació de cotxes elèctrics de fora de l'espai europeu. També naturalment, els polítics sempre van tard, són reactius i no proactius.
Després de l'absència a Xina des de finals de 2019 degut al tancament de fronteres que va causar el Covid19, vaig poder-hi tornar el juny passat. Puc afirmar que la transformació del país en només 5 anys en matèria de mobilitat elèctrica ha estat increïble. A Shanghai només es pot circular per les autopistes interurbanes si es té placa verda, és a dir, vehicle híbrid o elèctric, i més del 50% del vehicles que hi circulen ja ho són. Mai havia vist a la ciutat un cel tan blau i tan clar com vaig veure l'any passat. I si fa cinc anys la majoria de vehicles que circulaven per les seves carreteres eren europeus, coreans o japonesos, cinc anys després són xinesos. De cotxes estrangers només queden els de luxe, i no per a gaire temps.
En tot cas, una gran notícia per a Catalunya. Amic Jordi Bellobí, felicitats per aquest gran èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada