Avui he consultat la premsa digital en relació als fets violents de la revetlla de Sant Joan al barri de la Font de la Pólvora a Girona. Només El Periódico de Catalunya es fa ressó de la tensió que hi ha encara avui, vuit dies després dels assassinats, a aquest barri i al barri del Culebret a Figueres.
De moment, ni una pista de l'assassí ni de la seva ubicació, més enllà que acabava de sortir de la presó en llibertat condicional, que era un conegut de la policía amb quantiosos antecedents i que és un conegut traficant internacional d'armes i drogues.
El que més em subleva de tot plegat, especialment de la hipocresia amb la que ens regalen els mitjans de comunicació, és que cap mitjà - llevat de comptades excepcions- no ha mencionat que l'autor del crim ni les víctimes són gitanos. No entenc tota aquesta pàtina de correcció política i autocensura als mitjans i entre els nostres gestors polítics (la qual cosa contribueix enormement al creixement de l'extrema dreta, perquè tothom sap que es tracta de gitanos, però ningú gosa dir-ho, com si es tractés d'un grup d'intocables o com si donés la impressió que si algú en parla, hi haurà una revenja per part d'algun dels clans implicats).
Perquè aquesta és una altra: l'altra dia a X (antiga Twitter) una usuària, que tenia tota la pinta de ser d'esquerra més que ortodoxa, piulava literalment: "Família extensa", "grup familiar"...hi ha altres mots que no tenen lectura identitària i que són més reals i propis del col·lectiu que parlar de "clans". La Twittaire en qüestió és una tal Sonia Andolz, que després he sabut que és la Directora General d'Administració de Seguretat del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
És clar, el problema el generen els nostres polítics. Si a la senyora Andolz li molesta que es diguin les coses pel seu nom, llavors és que el problema que tenim és més gran del que sembla. La correcció política d'aquestes esquerres tan allunyades de la realitat fa que ens estripem els vestits abans de dir les coses pel seu nom. Al col·lectiu gitano hi ha una incidència de drogadicció, de tràfic de drogues, de delinqüència i de crim organitzat més alt que en molts altres col·lectius, digue-m'ho alt i clar.
I que els mossos d'esquadra permetin de forma passiva el saqueig (literal) de pisos de membres del clan familiar rival (sí, senyora Andolz, clan familiar, com les màfies sicilianes o napolitanes però en versió gitana molt més nostrada) demostra que tenim un problema més greu del que ens pensàvem en matèria de seguretat, en matèria d'equitat i en matèria de justícia.
Paguem escrupulosament els nostres impostos, entre d'altres, per a poder gaudir d'una mínima sensació de seguretat. Li deia l'altre dia a un amic de Valls: he anat una sola vegada al barri de la Font de la Pólvora, quan els meu fills eren petits i perquè aquella nit la farmàcia de guàrdia (que em vaig trobar blindada com si del Donbass es tractés) era allí. Em vaig prometre que no hi tornaria mai més, i que si em calia la farmàcia de guàrdia aniria a Cassà de la Selva o a Palamós, si calgués, però no em van quedar ganes de tornar a aquell barri que no tenia res a veure amb la Girona que coneixia.
Han passat vint anys des d'aleshores i les coses no només no han millorat, sinó que han empitjorat substancialment: hi ha més violència, hi ha més armes, hi ha més drogues. Això sí, però, per ser políticament correctes als gitanos ja no els podem mencionar (això és discriminatori i té una lectura identitària - quins pebrots! si em permeten la llicència literària) i "Clan gitano" tampoc ho podem mencionar. Com diu la senyora Andolz és molt millor tirar d'eufemismes políticament correctes com ara "família extensa" o "grup familiar".
No m'estranya que hi hagi molta gent que voti VOX, Se acabó la fiesta o Aliança Catalana. Els polítics que tenim assentats a la poltrona del poder ho demanen a crits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada