dimarts, 30 de juliol del 2024

Kamala Harris, una cursa molt llarga per endavant

En un món globalitzat on els esdeveniments es succeeixen sense pietat i en el que el que era de plena vigència només ahir avui ja és del tot obsolet, no és gens d'estranyar el gir que ha pres la campanya electoral nord-americana amb l'anunci del pas al costat de Joe Biden.

El partit demòcrata tenia retinguts per part dels donants afins més de 90 milions de dòlars de grans mecenes de la causa demòcrata molt descontents després del debat electoral entre Biden i Trump a la CNN. La retenció dels diners obeïa a una maniobra de pressió per forçar Biden a anunciar la seva retirada de la candidatura. Al final, la realitat que molts vaticinàvem ha acabat imposant-se. Sorprèn més però, que la vice-presidenta hagi aconseguit el recolzament necessari en una setmana i no li hagi ni tan sols calgut esperar al congrés demòcrata del mes d'agost per a aconseguir la nominació. Especialment si tenim en compte el baix perfil que Harris ha mostrat durant tot el mandat.


Sorprèn especialment perquè hi havia moltes reticències inicials a donar suport a Harris com a conseqüència d'una trajectòria certament erràtica i molt discreta durant els gairebé tres anys i mig que ha exercit com a vice-presidenta. Biden li va assignar la responsabilitat de contenir la pressió migratòria a la frontera amb Mèxic i certament aquí, la vice-presidenta no se n'ha sortit (que no dic que sigui una tasca precisament fàcil).

La designació de Harris però, ha suposat un gir inesperat de guió tant al costat demòcrata com al republicà. Aquesta alenada d'aire fresc ha permès la recaptació de donacions pel partit demòcrata de més de 200 milions de dòlars en poc més de 10 dies, molt més del que va recaptar Joe Biden en 3 mesos.

Les enquestes han començat a mostrar un petit canvi de tendència, tot i que encara és molt aviat per a fer-ne cas. De qualsevol manera, els darrers dies ja hi ha algunes enquestes que vaticinen una tendència de vot canviant, a favor de Harris.  En les nou enquestes més recents, publicades entre el 22 i el 25 de juliol, Kamala té avantatge en intenció de vot en dues i en una es mostra un empat tècnic.





















Queda molta campanya, a diferència del que s'esperava el tàndem Trump -Vance, que ja es veien guanyadors després de la desfeta del debat de la CNN. Ara les coses canvien i hi ha partit novament. És molt probable que Trump i Vance utilitzin totes les seves males arts (d'això en són veritables professionals) arribant a la desqualificació personal i l'insult. 

Vance ja ha utilitzat en aquesta campanya el terme "cat lady" fent referència de forma despectiva a dones d'una certa edat sense fills (la Kamala Harris no té fills naturals, tot i que en té dos d'adoptats) i favorables a l'avortament. I aquesta campanya vindrà també condicionada per l'elecció per part de Harris del o de la seva candidat/ata a la vice-presidència. Els analistes apunten a un home, blanc, jove i de caire moderat. Un dels més ben posicionats avui és Andy Beshear, governador de Kentucky, de 46 anys, cristià militant, que pot ser vist com un contrapès per a la classe mitja blanca conservadora.

Certament, els punts claus de la campanya seran, segurament per aquest ordre: immigració, avortament, seguretat i economia. I en el primer punt els republicans ho tenen fàcil, vista l'evolució del problema migratori als Estats Units i al món occidental. 

Serà una batalla més ideològica que mai, en un país profundament dividit en el que els republicans han contribuït de manera notable a aquesta polarització. Trump representa l'empresari antisistema, trampós i mentider, que desprecia les dones (la seva biografia és plena de desplants, misoginia i tracte vexatori cap al sexe femení) i juga amb una buscada ambigüitat en relació al racisme. Harris representa exactament el contrari, i per això penso objectivament que té possibilitats reals d'arribar al dia de les eleccions amb opcions.

Ara bé, i aquí li dono la raó a en John Carlin, en el seu article d'opinió de diumenge passat a La Vanguardia. La clau de volta està en saber si la societat nord-americana està preparada per a escollir, per primera vegada en la seva història, una dona com a presidenta dels Estats Units, i per més inri, si està preparada per a que aquesta sigui negra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada